Venètz charrar embé nautres !
diluns 13 de decembre dau 2004, da IEO06
Toti li versions d'aquel article : [òc niçard] [òc provençau]
Durbem ancuei lu fòroms per l’occitan venètz parlar niçard, provençau, aupenc ...
Venètz charrar embé nautres !
Ela :
Mon amor,
Se siás a durmir
Mande-mi lu tieus pantais
Se siás a rire
Mande-mi lu tieus soguinhes
Se siás a plorar
Mande-mi li tieu làgrimas.
Ti vòli ben.
Eu :
Siáu au pati
Cen que ti mandi ?
Lo mai vielh ditz au mai jove : « Ai tres còups l’atge qu’aviatz quora avíi l’atge qu’avetz. Quora auretz l’atge qu’ai, aurem a totai doi sessanta-tres ans ».
Quant n’a sus l’esquina lo vielh ? E lo jove ?
Per ieu lo vièlh a 27 ans e lo jove n’a 18. Es aquò ?
As rason, Joan-Peire.
Mas as trovat tròup vito ! Calia laissar lo monde si cavar la cervela !
Mas sias brave. Sas qu’aquéu problema es estat pilhat d’un esame de passatge en classa de sizième en lo 1932 !
En lo 1932, gaire de monde anavan en 6ena. Era reservat basta a una pichina partida dei pichoi d’una classa d’atge. En lo 1961 quora entrèri au collège 2 a 3 escolans per classa l’i anavan. Bessai finda perque èri dins un quartier obrier. Lu autres passavan lo certificat de fin d’estudis e basta. Mi sembla que li equacions embé "x" e "y" dau mi temps si faion en quarta, mas mi pòdi esbalhar.
Un autre còup laisserai travalhar lu autres, promés ! Viva !
Quora vi pensatz que :-* lo coniu corre e sauta mas viu basta 15 ans,-* la balena deneda, manja basta de peis e pertant es bodenfla,-* e la tartuga ela non corre e non sauta, duerme tota la jornada e viu 450 ans,_ mi venètz demandar a ieu de faire d’exercici !?!
Pilhant en còmpte que :
Tarzan viu esquasi totnut
Cendrilhon s’entorna a miejanuech
Pinocchio s’arresta jamai de mentir
Aladin es lo rei dei ladres
Batman mena a 320 qms/ora
La Bèla dau Bòsc durment es una flacassa
Blanca-Nèu viu mé set gus
Capuchoneta Roja escota pas sa maire
V’estoneretz pi que lu pichoï fagon de conarias !!!
Díia Clorinda, ma gran : "Quora si es fòl, cau ben faire li cauas diferentament dei autres". N’ai fach la devisa de familha nòstra, nen manca pus qu’un blason. Auguessiatz una idea...
A prepaus de pigrícia, diía Clorinda ma gran :
"La pigrizia andò al mercato
ed un cavolo a comprato,
mezzogiorno era suonato
quando a casa ritornò.
Mise l’acqua, accese il fuoco
si sedette, riposò.
Ed intanto, a poco a poco,
anche il sole tramontò.
Così, persa ormai la lena,
sola al buio ella restò
ed a letto senza cena
la meschina se ne andò.”
Revirada :
"La pigrícia anèt au mercat
e un caulet a crompat,
miegjorn èra sonat
quora a maion s’entornèt.
Metèt l’aiga, acendèt lo fuec
s’assetèt, si repauèt.
E en tant, pauc a pauc,
tanben lo solèu tramontèt.
Ensin, perdut aüra l’alen
soleta en l’escur s’estaguèt
e au liech sensa sopar
la mesquina se’n anèt.”
Diía Chiara, mon autra gran :
"Lunneidì din din
Marterì ancor’ accussì
Miercurì accattam ‘o pésce
Gioverì ‘o cucenam
Viernarì ce ‘o magnam
E sàbbato ‘o pariam"
Revirada :
"Diluns din din
Dimarç encara ensin
Dimècres crompam lo peis
Dijòus lo coïnam
Divèndres lo si manjam
E dissabta lo palhissèm."
Un jove papà, jugant a la princessa emé_ la sieu pichona, si prepaua per faire lo prince._ Mas la filheta acipada s’exclama :_ "Non papà, que, lo prince dèu èstre bèu !"._ Pi observant lo morre nec dau paire, ela ajusta :_ "Va ben, se vòles, pòdes faire Shrek !"
Adiù brave monde. Provençau exilat a Niça cerca regles e jogaires de pilou per descubrir aqueu juec nacionau de la Comtat. Vist que l’a dos estadis de pilou dubert suta la permenada deis Engles, cerca tanben de volontaris per l’anar praticar.
grandmercès en toei.
Chòa
Adieu, amic provençau exilat, siam urós de t’acuelhir a Niça e tanben sus lo siti de l’IEO-06, de segur. Aquí lo liame vèrs un article dau President nòstre a prepaus dei reglas dau pilo :
http://ieo06.free.fr/spip.php?article280
e vequí l’adreça dau siti dau pilo niçard :
Viva !
Un jove Quoveitian, vengut estudiar a París,_ manda un corrièl a son paire :-* Car papà,_ París es una ciutat extraordinària,_ lo monde son polits e siáu fòrça urós de l’i estar._ Qualora, sas, ai un pauc vergonha d’anar a_ l’escòla dins una Ferrari 599GTB placada aur_ dau temps que lu professors e autres estudiants_ venon m’au RER._ Ton fiu que ti vòu ben. Nasser_ L’endeman arriba la respòsta dau paire :-* Car enfant adorat, 20 milions son estats_ trasferits sus lo tieu còmpte personau._ Non far pus vergonha ai tieus parents_ e corre ti crompar finda tu un RER._ Ton paire que ti cherisse.
Tracha de la letra de Ben :
Conoissètz la diferença tra_ una bagassa, una mita e una esposa ?_ Quora fètz l’amor, la bagassa regarja_ lo plafon e pensa "Quora va finir ?" ;_ la mita regarja lo plafon e pensa_ "Quora va tornar ?" ;_ e l’esposa regarja lo plafon_ e pensa "Quora lo va pintar ?"
non denembratz de regarja "vaqui" aqueu dimenegue subre fr3, arribon a menton e gorb
seguramen un gran momen de télévision
viva, a si veire leu
Marc
Lo darnier rapresentant d’una tribu dei isolas/illas Andaman, dins l’Ocean Indian, una dei mai vielhi culturas dau monde ven de desaparéisser. A 85 ans, dòna Boa Sr. èra la derniera persona a parlar e cantar (èra una lenga que si cantava per parlar) la lenga dei sieus antenants, lo "Bò". Siau triste per l’umanitat que perde ancuei 5 de febrier dau 2010 un pauc de la sieu diversitat.
Bonjorn en toei,
m’agradariá de saupre se me podètz dire onte trobar lei paraulas d’una cançon, nomenada, cresi, "Lei Quatrei Sasons" ( d’aquò ne’n siáu pas segura ).
Lo refranh : Beure de vin, soèr e matin va negar mon chagrin.
Aquò parla dei fruchs de chasca sason e d’un ivronhàs .... ( aquò, l’avèm compres )
Grandmàcis en toei !
Sarà
Son bensai de paraulas dau poèma dau Marselhés Loïs Borghero, que se sòna ansin, e pareisset dins "Lo tron de l’èr" en 1882. Mai ai pas aquò sota la man. Fau demandar au Glaudi Barsotti ò, bòrd que siatz Marselhesa, anar regardar a la bibliotèca de la vila.
Per Sarà, Las quatre sasons, de consomar amb moderacion :
Nautres, beurem de vin,/ soar e matin, banirem lo chagrin/ D’aqueu bon pan, ne’n tremparem la sopa, /d’aqueu bon vin, ne’n beurem quaques gotas/ Ara os vau contar/ Las quatre sasons, per vos amusar.
L’ivèrn, se n’es anat, /se n’es anat, lo cal pas regretar / Als trocs de neu, dessus la montanha, /Fai ben freg, dins la bassa campanha/ N’autres beurem de vin, soar e matin banireme lo chagrin.
Vaqui lo beu printemps / Que nos rejois, nos rend totes contents/ los aucèls que fan lor ramatge/ E sustot, lo rossinhol sauvatge / Que canta nuech e jorn / E nos rejois, per on bel discors
L’estiu mancarà pas/ denos porar una quantitat de blat / e de fruchas de totas las menas / de prunas, de pomas de peras, de cerieiras / d’ambricots, de melons / E d’ametlons, de tota faiçon.
L’auton es arribat, es arribat per nos abeurar / Ieu veni culhir lo rasim dins las trelhas / D’aquel bon jus, n’emplirem las botelhas. Nautres beurem de vin / Soar e matin banirem lo charin (bis)
Grandmàcis Felip que me rend ben servici !
L’argent, aquò es coma li fremas : per lo gardar, se ne’n fau ocupar !
Se non ? S’en va faire lo bònur d’un autre.
"Quora aurai la mitan dau còrs dins la tomba, alora dirai cen que pensi dei fremas pi baisserai lestament sus de ieu lo cubercèu". (Leon Tolstoi)
Doi vesinas :
« - Ditz mi, siás malauta ? Lo ti demandi, que de matin ai vist lo metge sortir de la tieu maion.
Una maire ditz coma aquò a la sieu filha :
« - Li vesinas dion que corques emb’au tieu calinhaire !
Una domaisèla, visitant un musèu emb’au sieu calinhaire, s’arresta davant un portret. "Es una Vierge dau XVen" l’informa oblijant lo guida. "Pròpi coma ieu !" s’exclama la fremeneta. Lo calinhaire espantat li demanda : "Coma, tu siás vierja ?". "Nooon, siáu dau XVen arrondissament !"
Un òme ven de crompar un robòt detector de mensónegas._ Torna son fiu de l’escòla embé doi oras de retard.-* Dont t’en estaíes a barolar ? li demanda lo paire.-* Eri en biblioteca per estudiar, papà._ Lo robòt s’avesina au pichon e li manda un simec.-* Mefi pichon, li ditz son paire, qu’aquesto robòt es un detector de mensónegas, faries mielhs de mi dire la veritat.-* D’acòrdi, èri en cò d’un amic per regarjar un film : Lu Dètz comandaments._ Lo robòt li amòla una autra patela.-* Basta, va ben, en veritat èra un film pòrno...-* Vergonha, brama son paire, ieu a l’atge tieu, jamai aurii mentit ai parents._ Lo robòt si virà devèrs d’eu e li manda un pastisson !_ La maire en s’escacanhant declara : Regarja qu’aqueu es pròpi ton fiu !_ E vague, un autre bòn gautàs sus lo morre de la maire.
Mi fa pensar a la cançon de Salvador : "Ton paire, non es ton paire, e ton paire lo saup pas. Ò papà, que malur que gran malur es pas..."
Dei Surfs puslèu, non ?
Me remembri aquesta cançon.
Dens l’arrèpic es lo pair que parla "Aquesta filha es ta sor e ta maire lo sab pas ..."
E lo dròlle de respondre "Ò papà, que malur que gran malur per ieu..."
Mès per acabar es lo torn de la maire "Aquesta filha non es ta sor e ton paire lo sab pas!"
E lo dròlle : "Ò mamà, que bonur que gran bonur per ieu..."
Cara amiga, car amic,
La suspresa fuguèt totala de matin quora anèri consultar lo forom dau site IEO-06.
30 messatges de mai en la nuech ! Mi siáu demandat s’èran pas lu Japonés qu’avion mandat lu sieus messatges a caracter pornografic qu’avèm costuma de levar en l’inter-faça. Mas non eravatz vos, emb’ai vòstri boai mòts, li vòstri cançons, li vòstri poesias. Mi demandi coma e quora avètz combinat tot aquò.
Sabi pas se un ven colhon quora s’avesina dau vielhum, lu mieus bafis blanquejan malurosament, mas m’avètz esmòugut fins ai làgrimas. Tot aquò per vos dire qu’avètz parlat emb’ai mòts que m’an pertocat lo còr, de mòts que son montats directament en lo mieu ment e lo dii sensa vergonha m’an fach mai que plasir. Siáu anat de suspresa en suspresa, de jòia en jòia, d’emocion en emocion.
Vos aremercii toi, esperi vos rescontrar d’aquí gaire per vos dire de viva votz, l’amistat que vos pòrti e que siatz de la familha. Una familha que s’es alargada d’annada en annada, que rescòntri cada còup embé bònur.
De còr e d’òc
Merci Jean-Pierre_ de bien vouloir m’accompagner au Niçois._ Bon anniversaire_ Félicie, ta maman
Buon natalici car Magistre !_ E a l’an que ven, toujoù din l’alegria_ e la fraternità occitani !_ Baietas.
Bòn natalici,_ Au Magistre diplomat “es niçard”_ A l’animator dei cors dau Gramon_ A l’amic ben segur_ Un molon de baietas.
Bòn anniversari Magistre !
Posquessiatz conservar per sempre_ Aquest regard d’inocença vòstre_ Raionant de fet en l’umanitat fraternala_ De confidença en la vida presenta_ E d’esper d’un monde milhor futur._ Posquèsson aquelu pantais venir tanben nòstres !_ Mile ans de vida, Magistre !
Bòn natalici e baietas
Quand naisset, lo 18 de junh, lo pichòt Baquié faguet subran ce que se fai sovent aqueste jorn : una crida. Mai coma tota crida dau 18 de junh, n’i a mai que ne’n parlon puei que ce que n’i a que l’an entenduda a de bòn… Vaquí perqué, per de dire qu’aquela, au mens, portèsse lo pus luenh possible, mandet un bram vertadier. Un bramàs puslèu, que manquet de traucar les aurelhas a tota la populacion jusqu’a una ora luenh. E d’aqueste bram, vengut legendari a fòrça d’èstre contat e recontat, n’i a que ne’n fèron una cançon, que tant lèu venguet celèbra que tot lo monde, despuei aquela data, la pren per una cançon populara fòrça anciana. E coma aqueste bram èra pron rauc, n’i a que s’imaginèron qu’aviá una origina germanica, alemanda ò soaba, sabo plus tròp. Lo ressòn ne’n venguet jusqu’en gavotina, onte, quauques ans fai, en collectatge ne’n posquèro registrar un tròç. Vaquí ce que disiá :
Quand lo Baquié vèn de bramar (bis)_ Son crit trauca l’ausida,_ Ai ! Oi ! e aï !_ Son crit trauca l’ausida.Sa maire plora e ne’n ritz tanben (bis)_ D’aquela nòva vida,_ Ai ! Oi ! e aï !_ D’aquela nòva vida.« Mon Baquieron, te vòs pas calar ? (bis)_ Bensai qu’as la pepida,_ Ai ! Oi ! e aï !_ Bensai qu’as la pepida. »« Vaicí ma possa, tè, pren-te la (bis)_ De lach es espompida,_ Ai ! Oi ! e aï !_ De lach es espompida. »
Mai la seguida, se n’i a una, sembla que se perdet, ò que nòste informator l’aguèsse oblidada. Se n’i a que pòdon ajudar a la retrobar, ne’n seriam fòrça contents…
Aquí une version dau boier foarça ben amagestrada. Lo Joan-Pèire n’a deugut si rire un boan pron.
Amistat en toi.
Reinat.
Car Joan-Pèire,
Maria e Joan Oggero vi soveton un bòn anniversari e una bòna santat, afin que posquètz continuar de trabalhar a la defensa de la nòstra cara lenga.
Encara grand-mercé e tot plen de baietas.
Bòn natalici, Joan-Pèire !
Totplen d’annadas de mai e ancar de mai embé la familha e lu amics !
18 de junh..._ Aquela data mi di quauqua ren..._ A, li siéu: la famoa crida de Londra..._ Que dies? T’en bates un pauc?
A, es vèr, lo promier crit dau niston Joan-Pèire, foguèt finda un 18 de junh. Nos fuguèt radiodifusat, ma èra important, e mai se, aqueu jorn, cantava pas’ncara ben... (ma aquò venguèt après, m’un pauc de travalh e totplen de vòlha...).
Alora, boan anniversari, l’amic Joan-Pèire !
Grand chef, Bon Anniversaire
Per lo tieu natalici_ farem la festa,_ en la mieu testa_ es un delici_ de li pensar.Alentorn de la taula_ auderem li paraulas_ de l’amistat.Segur la jòia n’encanterà_ e lo tristum s’en anerà.Bessai lo vin n’ajuderà_ e li cançons si mescleràn_ a toi lu rires que giscleràn_ per tu l’amic de cadun_ dau matin fins au calabrun.
En aquel jorn, vodrii esprimar tot so mieu respècte e sa mieu amistat. Respècte pe r s’,ò me, pe r sa sieu passion, per so sieu combat, per su sieu trabalh que mènas tojorn emb tant de volontat ma tanben de retenu e tanben de respècte per si autres, amistat que m’as fatch l’onor de partejar me ieu. vali Joan Pèire, que de òmes coma tu n’en cauria totplen.
Amistat
Meilleurs voeux pour le Président,_ Un très joyeux anniversaire,_ En espérant être encore là l’an prochain,_ Pour pouvoir lui appliquer avec entrain,_ Deux gròssi baietas supplémentaires.
Bòn Natalici Magistre. Lònga e dura per longtemps !
“A nòstre magistre Joan-Pèire”
Emé totplen de gaubi, soguinhes e convivialitat,_ Au Gramon despí longtemps ne’n fas travalhar_ Sus de bèi tèxtos cada còup nen fas profitar._ Sensa t’espaventar de la nòstra ignorança,_ Dau niçard, aimat, ne’n fas descurbir cada rega._ Emé lo tieu feutre negre sus la lavanha blanca,_ Sensa ti lassar,tornes mai escriure lu mòts oblidats._ Mas, dont as pilhat aquela paciença ?_ Quant d’ans avèm besonh per aver la tieu sapiença?_ Ancuei, en aquest jorn qu’as un an de mai,_ Es mé totplen d’emocion, de joià et de bonur_ Que ti presenti lu mieus vots lu mai purs !_ A tu que t’embiles jamai ò non jamai,_ Maugrat lo temps que si desfuelha,_ Dau tieu còr, garda la joinessa...
Bòn natalici Joan-Pèire, et c’est tout pour le niçois cette année, une super-année merci.
Grâce à toi, Jean-Pierre, Coaraze peut s’énorguellir d’avoir un site en oc, je suis très fière de pouvoir promouvoir la langue d’ici avec ton énorme participation et ton grand dévouement. Mais ce n’est qu’un début, je pense qu’avec toi on va avancer plus vite et mieux, tu as mis le doigt dans un engrenage bien sympathique et je m’en réjouis; S’il te plait , ne vieillis pas trop vite, Coaraze aura besoin de toi pour un long moment...
Je te souhaite un très bon anniversaire ainsi que la commune de Coaraze , son conseil municipal et moi-même en tant que maire.
Monique GIRAUD-LAZZARI, maire de Coaraze
Festejar lu Natalicis es bòn per la santat. Es pròpi ver ! La pròva : son aquelu que ne’n festejan lo mai que venon lu mai vielhs !!!
Alora bòn Natalici !
Car Joan-Peire,
Fa un moment que cerqui sensa gaire li arribar de t’escarabochar una frasa un pauc especiala per t’augurar lo tiéu natalici… Mas m’es pi vengut que fin finala son li paraulas simpli que son lo mai especiali, basta que sigon dichi embe sinceritat !
Alora, amic, bon aniversari !
"Un an de mai, e totjorn plen d’estrambord !
Bòn natalici !
Baietas de Julieta e Viviana"
Niça la Bella es un pauc luencha per ti venir faire baietas mai te fagués pas de marrit sang,
auràs dobla racion a Poligny lo mes que vèn
Bòn anniversari, Joan Pèire !
JoanPeireta
Bòn natalici, totplen d’annadas, baietas.
Cher Président,
Je te recommande de bien entretenir ta moustache qui nous rend si beaux et qui nous évite de marquer le temps qui passe même si la couleur nous trahit.
Joyeux anniversaire de la part de ton collaborateur !
La section de Grasse a pris conscience que le temps passe et s’associe aux meilleurs voeux que ton armée n’aura pas manqué de te présenter.
Ti auguram un joiós natalici,_ siás encara dins la joinessa finda tu,_ continua a faire un cors coma aquò,_ fa tant plasir a nautres,_ ti remerciam dau fond dau còr,_ gròssa baieta.
Bòn natalici Joan-Pèire !
Merci totplen per lo plasir que nen dones embé lu cors.
Baietas
Un an de mai ! Lo bèl afaire !_ Un an de mai de vòlha e d’estrambòrd au servici de la lenga nòstra_ e de la convivialitat partejada… òsca !_ Tè, una idèia ! Se te festejaviam l’anniversari ai Rescòntres Occitans !!!_ Baïetas e Lòngamai !
Joan-Pèire, ja cinquanta-nòu ans, ti devi lo respect de cinc jorns.
Joiós anniversari, baietas.
PS : Excuse-mi per li fautas.
Coma la farina a besonh de crissent per faire de bòn pan,_ la lenga a besonh de tu per faire d’aquelu que parlan ben._ Alora, Joan-Peire,_ Ti sovetam encara numeroï annadas d’escambis e de projects !_ Coma lo diia Montanaro en la cançon :_ "Lei gents, coma lo vin, quora son bòns vielhisson ben,_ mas vènon lèu aigres quora son marrits !..."_ Chao, a ben lèu !
Bòn natalici embé totplen de regals per lo nòstre magistre, un bel estiu ben caud e a totara, en setembre
Baïetas
Dimars passat, au cors de lenga dau Gramon, avèm observat de fòtos de Niça d’un temps, provant de descurbir que carrieras e monuments èran rapresentats sobre. Mas li son doi questions que si siam pauats sensa li trovar de respòsta :
D’en premier, coma venia sonada la "Jetée-Promenade" per lu niçards ? Avia ges de nom en lenga ?_ Segonda demanda, dont s’estaion lu burèus dau jornal "Le Petit Niçois" que si veion sus una dei fòtos ?
Merci en aquelu que nen porràn ajudar.
Magiiiiistre ! Veni d’escriure lo 2000en messatge dau site, cen qu’ai ganhat ? Pietat, non mi respondètz la vòstra consideracion distingada :-(
Fa de temps que regarji cu serà aqueu/aquela qu’arriberà a marcar emb’au sieu messatge lo 2000en messatge reçut sus lo site de l’ieo-06 e siguèt tu Anna-Maria, sensa lo voler as ganhat un libre qu’avii mes da part per aquesta grana ocasion. Ti serà remés en pompa manha d’aqui gaire. Òsca !
Ooooo, granmercí Magistre preferit. Non non, ai pas da besonh de pompa manha, m’acontenterai d’una corona pichina pichina, un pauc d’encens, un chícol de mirra, un poltronet de velut roge e manda lo batèu ! ......... lo carròsse !......... que ? ben ben, manda lo char-a-banc ! Mas ven pas parier vos juri.
Pròpi bèu l’espectacle dau Mago d’en Castèu ancuei au CAL Sant Augustin. La novèla chorma qu’avii ja vista a Drap es propi dinamica. Crestian es sempre generos emb’au public que lo li rende ben. Asperi despacient la sortida dau CD novèl, registrat sus lo viu dissabta 28 e diménegue, 29 de març dau 2009, que deuria èstre una reüssida.
Bien d’accord avec vous magistre (j’étais au concert de samedi soir : super ambiance !).
Per Christian e la sieu chourma una sola paraula : sias assolutament estraourdinari !!
Et du coup, j’ai même réussi à l’écrire en nissart ! (avec l’aide du dico).
Mefi amics, vi sobra basta una setmana per anar contemplar l’extraordinaria exposicion prepauada per lo museo arqueologic de Cimier, Futur Anterior. L’idea n’arriva drech de Soïssa e es una canonada ! Nen vequí bruscament transpauats en l’an 4008 a descurbir d’objècts dau 21en sècolo, quimicament vielhits, e provar de li donar un sens. Per lu arqueològs dau futur, lu "tags" serion d’afrescs elaborats per maions de cacans, lu nanos de jardin dai uelhs desmesurats rapresenterion de preires en transi, li memòrias d’ordinator porrion èstre de mapas de ciutat e lu telefonets de juecs de societat. En delà dau rire que nen procuran li interpretacions fallacioi e pompoi d’objècts comuns que nautres conoissèm perfectament, aquesta exposicion conten una bèla liçon de modestia, provant que l’arqueologia non es una sciença exacta mas relativa segon li sensibilitats dei sieus inventors.
Cars amics,
je n’ai pas manqué le RV sur l’antenne avec Joan-Pèire SPIES : il a été parfait !
Si je n’étais pas déjà à vos cours : je m’inscrirais de suite.
C’était vraiment bien, ça réflétait la bonne ambiance qui règne dans votre association, ça mettait l’eau à la bouche d’apprendre le niçois.
Bravo et merci de ce bon petit moment (je m’étais apporté le "transistor" au bureau pour être sûre de ne pas louper l’émission).
Coleta DEMIRDJIAN, débutante du cours de l’autre Joan-Pèire.
Laetitia demanda a Johnny : "Vodrii faire un regal ai nevots per Calènas, mas sabi pas que ?"
Johnny chifra e li ditz : "dones 5000 euros au grand !"
Laetitia : "E au pichin ?"
Johnny : Au pichin basta 2000 !!!
Laetitia : "capissi pas !"
Johnny (cridant) "Au p’tit qu’2000 !!!"
Pensi que se l’estat francés da sempre faguèt la guèrra ai lengas regionali, es sobretot perqué crenhe cen que non mestreja. E sembla qu’un francés de la capitala non sigue fotut d’acapir una autra lenga de la sieua. Regarjavi ier l’emission "Echappées belles" si debanant a Nàpol e m’enavisèri que toti li reviradas èran erronei ò aproximativi. Per exemple, quora un explicava que Posillipo èra lo quartier dei ricàs e dei "camorristi", elu lo revirèron en "quartier des patrons d’entreprise". Va ben, bessai qu’aquela cofa èra facha bèu exprèssi. Pi un autre contava que sa filha "tifa Napoli" e qu’èra normau, aquí la revirada siguèt "ma fille est née à Naples, c’est normal", una frasa sensa minga sens (dont auria deugut nàisser aquela paura pichona ?). D’exemples pariers, ne’n serion a molons. E aquò, se li mentatz ben, es una mena de desinformacion. Auji manco imaginar cen que seria venguda la revirada se tot aqueu monde auguèsse parlat en napoletan !
Guillaume Apollinaire escriguèt dins "le giton" :
...Pourtant il ne sut pas dans la fortune garder cette sérénité qui est le privilège des vertueux. Il méprisa ses compagnons d’autrefois et passait près d’eux sans paraître les voir. Ceux-ci lui rendirent d’abord mépris pour mépris. Ils ne manquaient pas, lorsqu’ils le rencontraient, de faire le geste qui consiste à placer le bras gauche à la jointure du droit plié et à agiter le poing droit fermé. Ou bien encore, ils mimaient, à son passage, l’obscène lettre Z d’un alphabet muet qu’emploient volontiers les Nissards, les Monégasques, les Turbiasques et les Mentonasques...
Es que quauqu’un mi porria dire cen qu’èra aquest mime ?
Nautres pichoi emplegavam soventifès una forma d’alfabet mut trach per mitan da la lenga dei signes e per lo resta da non sabi dont. Per rapresentar la letra "z", s’estiravam li labras lateralament, una devèrs drecha e l’autra vèrs seneca. Avia ren d’obsene pura ne’n sortia una grimaça fòrça bruta. Mas mi presumi qu’aigue ren da veire... :-z
Cher Prof,
Guillaume Apollinaire fut un précurseur dans le changement artistique et sut parfois donner dans le burlesque.
Ce texte surprend car Apollinaire passe du burlesque à la limite du comique vulgaire.
Essayons tout de même de traiter ce sujet en restant dans l’esprit :
Ce compagnon, devenu riche, se mit à snober ses anciens camarades. Ceux-ci, ne supportant plus sa suffisance se mirent à lui adresser des bras d’honneur sur son passage. Ils en arrivèrent même à lui faire ce geste qui consiste à tenir le bas de sa braguette et à secouer, d’une main, sa virilité. L’ambidextre peut utiliser les deux
Ce geste muet signifie ‘’Et mon Zob’’ et est adressé dans le domaine de la rue à celui que l’on veut humilier.
Si Guillaume Apollinaire cite les Nissarts et autres indigènes de notre région, c’est que ce geste, à l’arrière sens de l’obscène lettre Z, est souvent pratiqué, dans notre région,à l’encontre des perdants quand le dernier point est joué.
Cette obscène lettre Z qui se trouve en fin d’alphabet, pourrait trouver son synonyme dans l’obscène lettre B qui s’en trouve au début.
Conclusion, les extrêmes se ressemblent.
Au Patric Valhant que me pausava la question, faguèro aquela respònsa, que vau ce que vau:
Conoissiáu aquela novèla, mai m’èro jamai pausat la question d’aquesta letra.
Ei descricha a la seguida d’un braç d’onor, e conoisso ren qu’un gèste que, de pichòt encara,
trobaviam encar pièger : es aqueu de faire la figa.
Ei bensai encar mai ancian e greu (se vei pron dins lo roman de Jaufré, dins les annadas 1150),
mai son rapòrt ambé la letra z a ren d’evident,
alevat bensai d’imaginar una parentat ambé una z minuscula manuscrita,
segon la posicion d’onte regardes la man.
Veso pas gis d’autra possibilitat, e conoisso pas d’autre gèste que fague l’afaire.
S’un còp trobavo, te o fariá sacher.
Es la nomenaia dei Vilafranquiers que calinha emb’aquela de "suça-carobas". De dont ven aquò ?
Pareisse que d’un temps lu estatjans de Vilafranca en atge d’èstre conscrits portavan sus la tèsta li beretas dei favaròtos ( autre nom dei galerians ) per achapar la rasca (la teigne). Tot aquò fa que partion pas a far sordat.
A prepaus de rasca. Es que conoissètz lo proverbi niçard : "L’amor e la rasca, malerós dont casca" ?Viva en toi.
Lo Sorgentin n°182 cita la quatrina : "A Vilafranca, l’aiga ti manca, lo vin ti sobra, suça-caroba". Prepaua finda una autra nomenaia, "lu rauba-mantèus", e una explicacion au dicton "Pilhar l’avança coma lu vilafranquiers" que seria legada a la partença prematurada a 11 oras dei merchandas de peis dau mercat de Sant-Francés.
Mi ven en ment un dialògo que d’un temps servia de signe de reconoissença tra niçards, una mena de mòt de passa, quora lu niçards èran en defòra de la sieu vila :
Ferrotier ?-* Signe !-* Dont son lu mòrts ?-* A Camàs !-* A Cincaire !
Massena, de cen que si saup, l’utilisèt mai d’un còup.
Per un pauc mai de clartat e a la demanda d’Anna-Maria :
Aquesta frasa èra un pauc, coma au jorn d’ancuei quora audètz : "coma va la dòba ?" sabètz que la persona qu’avètz en faça es niçarda, a la diferença que l’autra persona que l’a prononçada saup pas qu’avètz reçut lo messatge e que vos siatz finda niçard .
Un Ferrotier/Ferratier es un òme que travalha lo ferre.
Camàs de cen que sabi es tra autre un quartier de Marselha. Aqueu nom esistia a Niça ? Aquò lo pòdi pas dire. Mas cen que sabem es que li es sempre augut una rivalitat tra Marselha e Niça. Lo fach de dire Cincaire après (escrich SIncaire sus lo nom de la carriera) vòu dire que conoissètz Niça. Lois Andrioli escrivèt en lo 1832, una poesia "Epistolo a un amic" dont ditz :
"Dimi car Ferroutié s’en man un autro fes_ Noun piglies la chitarro, ensin che m’as promés,_ Per cantà lou printem, che a picioun pas s’avanso ?_ Ma que printem d’Infer ? Printem senso creanso ?
Per ieu "Ferrotier" si deu acapir coma "Niçard". Vequi.
Adieu en toei,
Mi dien Sarà e siau professora a Marselha. Quauqueis uns dei membres dau forum m’an rescontrada ai rescòntres de Provença a Embrun aqueste estiu. Sensa vos comendar, que sabi pus onte me virar, sauriatz -ti pas onte s’atròban lei paraulas de la cançon "Noun pourrié ana plu mau" ? Capiti pas de lei trobar dins ges de libres, nimai sus la telaranha oèb ! Grandmàcis s’avètz lo document o la referéncia.
A si reveire,
Sarà
Adieu Sarà,
T’ai trovat la cançon que fa partida dei cançons dau "Carrateyron" dau sègle XVIen. Cau telecargar :
http://sites.univ-provence.fr/tresoc/libre/libr0216.htm
Amistats de Niça.
jpb
Grandmàcis ! ai tot trobat !
Amics incondicionaus de BD e aimants dau nòstre bèu país niçard, vos recomandi un libre extra, pareissut en setembre, de Jean-Frédéric Minéry, si sòna : « Frenchy et Fanny – Boufaillisse à Nice ! » (edicions Ange). L’aparenta laugieretat de la trama e l’ingenuitat dei personatges donan pretèxt a una vísita quartier per quartier de la vila de Niça : lu monuments son figurats embé fòrça precision en lo detalh fòra e dintre en tant que lu majors eveniments istorics, tradicions e legendas venon descrichs en anotacion sot’ai dessenhs. E tanlèu acabat, podètz repilhar lo libre dau principi e observar plan planin li extravaganças dei figurants en arrier-plan, aquelu que non aviavatz remarcats tant eravatz a córrer per conóisser la solucion de l’intriga. Là bruscament, descurbètz espantats un Ordralfabetix vendent lo peis plaça Sant Francés, un braç sanguinolent despassant d’un baül en l’areopòrt, una estàtua de Jaume Plensa si solajant en cima a la colona e sobretot un ariçon esquasi sempre present emb’ai mimicas denhi d’una rateta de Gotlib e... Ve’n díi pas mai, legètz lo libre !
Un jorn, en un vilatge, arribèt un òme. Diguèt que cromperia de moninas a 10 $ l’una.
Lo monde dau vilatge se’n anèron dins la forest e comencèron de n’achapar. L’òme crompèt li moninas per centenas.
Li moninas venguèron quisti, alora l’òme diguèt que li cromperia 15 $ l’una. Lu òmes dau vilatge anèron mai luenh en la forest per n’achapar.
Mas ben lèu de moninas n’i auguèt pas plus gaire. Alora l’òme prepauèt una oferta de 20 $. De moninas ne’n sobravan pas plus que quauqu’uni, dificili da achapar. L’òme anoncèt que doneria d’aüra en avant 50 $ per cada monina.
L’òme anoncèt tanben que devia anar en vila dins la jornada e que torneria de sera ; que lo sieu associat demoreria sus plaça per crompar li moninas.
L’òme partit, lo sieu associat diguèt au monde : " regarjatz toti aquesti gàbias embé de moninas dintre, que lo mieu associat v’a crompadi. Ieu vos vendi cada monina 35 $ e quora lo mieu associat tornerà li vos cromperà 50 $".
Lo monde dau vilatge paguèron 35 $ cada monina, d’unu vendèron meme tot cen qu’avion e crompèron toti li moninas en l’esper de ganhar mai encara. Arribat lo sera lu doi associats avion despareissut. Degun dau vilatge li a pas plus vist.
Benvenguts en lo monde de la borsa.
D’aquí l’expression : pagar en moneda de monina !
Es acò qu’aven pus vist la mounina d’en Castèu !
E Viva !
Comme cela, je comprends mieux ! merci.
Una caua la capissi qualora, mi vau conservar lu pitos dedintre lo mataràs.
Mentre emb’ai peças d’aur mi farai un brot de cascavèus d’apendre au mantèu de l’escaufa-pansa. Pròpi daumatge que n’aigui pas ieu de chaminèia...
Vequi lo sondatge "Historia" es acabat. A bessai pas valor oficiala mas a la question :
"Etes-vous favorable à la réintroduction (dans les écoles, l’administration...) des langues régionales ?"
An respondut 2310 personas.
òc : 95 %
non : 5 %
Car monde d’amics occitans, sto sera m’interrogavi : aquesta paraula qu’emplegam mai que fòrça, "chau", lo "ciao" italian, da dont deriva ? Es ges de latin aquò, ne ver ? Segon lo Wikipedia, seria la deformacion d’una expression veneciana : "sciao tuo", significant "sclau tieu". De que ne’n pensatz ? Possedètz d’autri informacions sus l’origina ò l’evolucion dau mòt ? Merci en toi !
Adiéu Ana-Maria,
Ancuei esfulhetavi lo miéu « Gran dizionario piemontese-italiano » (Sant’Albino (di) Vittorio (Cav). Gran dizionario piemontese-italiano. Torino : Società l’unione tipografico-editrice, 1859 : 1237p) e mi siau entopat embe la paraula Ciao. Díon : Ciao o S’ciao. Maniera di salutare incontrandosi o licenziandosi, equivalente a ti sono schiavo. Si usa per addio, buon di, buona sera, Dio ti salvi, e simili.
Alora mi siau pensat a tu, que t’interesseria, perqué mi siau remembrat qu’un jorn avias escrich quaucaren sus lo foròm sus d’aquesta paraula. Mas a l’época, m’eri estat chuto que non lo sabíi.
Ciao Ana-Maria...
Bònjorn Ana-Maria. Esfulhetavi lo mieu diccionari pimontes (Sant’Albino (di) Vittorio (Cav). Gran dizionario piemontese-italiano. Torino : Società l’unione tipografico-editrice, 1859 : 1237p) quora mi siéu entopat n’aquesta paraula, que ne’n conoissíi pas la raíç, e alora mi siéu remembrat que n’avias parlat dins lo foròm. A l’época que t’avíi lejut, ne’n sabíi pròpi ren : Ciao o S’ciao. Maniera di salutare incontrandosi o licenziandosi, equivalente a ti sono schiavo. Si usa per addio, buon di, buona sera, Dio ti salvi, e simili.
Ciao Ana-Maria...
N’èri convinta qu’auries d’informacions interessanti sus lo subjèct ! Ieu tanben trovèri un parèu d’articles italians originaus :
http://www.youtube.com/watch?v=7lzm...
http://www2.regione.veneto.it/video...
Curiós de pensar qu’un simple mòt nen remande tant en darrier, dau temps de la grana Venèsia e que, perdent lo sieu caractère servil, sigue vengut tot au contrari una paraula familiera d’amistat.
M’auguri qu’augues passat de bòni vacanças. Au plasir de ti legir... (de ti veire ?)
Adiéu,
As vist qu’ai escrich doi còps lo miéu messatge perqué a la promièra fes, lo veíi pas mes en rega alora m’eri pensat que non siguesse passat e l’ai tornat a escriéure.
Chau
Se l’as pas vist, es qu’èri au Congrès de l’AIEO, a Aquisgran, en Alemanha. Aquò paua de segur lo problèma de la seguida dau site quora lo sieu animator non es present. Asperi sempre quauqu’un per n’ajudar... Li cauas son jamai bòni se aquò repaua sus d’una persona soleta, per mai d’una rason. Pauserai torna mai la question a l’A.G. de l’ieo-06 en genier dau 2009 e veirem ben se quauqu’un de mai si prepaua per bailejar la partida esconduda du site. Amistats
PEQUEQUÈ !!! :-D Avii ben acapit, non ti far de bila. A prepaus, avies vist que Monsur l’Agachaire ti demandava un complement d’informacion a prepaus dau nòstre debat de julhet sus la Santa Anna ? Amistats.
En 2009, manifestem a Marselha per l’occitan
A l’atencion dau movement occitan
A l’ora d’ara, lei movements occitanistas se concèrtan per organizar una manifestacion gròssa en favor de l’occitan en 2009, en seguida dei succès de Besièrs en 2007 e de Carcassona en 2005. Iniciativa per Occitània, lo laboratòri politic, culturau e sociau, prepausa de se retrobar a Marselha en 2009. La chausida de Marselha presenta mai d’un interès estrategic:
• Marselha es la vila pus granda d’Occitània amb una aglomeracion d’un milion d’abitants. La visibilitat d’una granda manifestacion occitanista dins aquela vila seriá un atots important, mai que mai s’avèm l’objectiu d’egalizar o de despassar lo nombre de 20 000 manifestants obtenguts en 2007.
• Marselha es un luòc “centrau” en tèrmes de demografia, pas solament per lo pes de son aglomeracion, mai tanben perque se tròba au centre d’una zona de poblament dens. Es enrodada per d’autrei metropòlis regionalas occitanas de mai de 100 000 abitants (Ais, Tolon, Avinhon, Niça, Nimes). E mai que mai, Marselha es la capitala administrativa de Provença, la region mai poblada d’Occitània.
• Marselha es un luòc “centrau” en tèrmes d’organizacion dau territòri, que facilita l’arribada d’un grand nombre de manifestants: es aisat de i accedir en autoestrada, en tren e en avion. Ten de relacions dirèctas amb de grandei metropòlis occitanas coma Niça, Tolon, Ais, Avinhon, Nimes, Montpelhièr, Tolosa e Bordèu, e mai amb la capitala catalana Barcelona. Es tanben pròcha dei Valadas aupencas de l’estat italian que l’occitanisme i es dinamic.
• Marselha concentra fòrça antenas dei mèdias occitans, francés e internacionaus, fòrça mai que dins totei leis autrei vilas.
• Es important de capitar una mobilizacion en Provença per far venir encara pus massissament lei manifestants d’aquesta region, que son fòrça nombrós, ja que venguèron en massa a Besièrs e Carcassona.
• Es important de far l’eveniment en Provença per demostrar l’estacament d’un grand nombre de gents a la lenga occitana, a son unitat e a l’apertenença dau provençau a l’occitan. E tanben per afeblir lei partisans dau secessionisme lingüistic.
• Es important de far una demostracion de fòrça en Provença per quichar lo conseu regionau de Provença a sostenir pus activament e pus positivament la lenga occitana. Ara Provença es la region occitana mai rica e pasmens es una dei mens activas per la cultura d’òc. Tanben es l’escasença de ramentar la promessa que la region de Provença faguèt en 1998 d’acordar un budget enòrme per l’occitan, un promessa jamai realizada après dètz ans.
• Es l’escasença de prepausar a la region de Provença de s’investir enfin pus positivament dins lei programas interregionaus qu’agropan lei regions occitanas e catalanas, e ansin d’afortir son ròtle essenciau en Occitània, dins l’Espaci Latin Centrau e en Mediterranèa.
• Una tresena manifestacion en zona lengadociana, après Carcassona e Besièrs, seriá una error grèva d’imatge e d’estrategia que riscariá de rendre invisibla la vocacion multiregionala de l’occitanisme. E donariá d’arguments ais enemics de la lenga nòstra, que la recuperacion ne seriá entrepachada.
Iniciativa Per Occitània s’aprèsta a sostenir e a collaborar amb totei leis agropaments que vòlon organizar una manifestacion a Marselha.
Tanben prepausam:
• De recercar un ritme de manifestacions d’un còp per an puslèu que cada dos ans.
• De convidar a la manifestacion venenta de delegacions dei minoritats qu’an una granda mediatizacion internacionala, coma lei tibetans.
Sempre endavant!
Iniciativa per Occitània
l’11 d’abriu de 2008
www.iniciativaoc.org
En 2009, manifestons à Marseille pour l’occitan
À l’attention du mouvement occitan
Actuellement, les mouvements occitanistes se concertent pour organiser une grande manifestation en faveur de l’occitan en 2009, prolongeant les succès de Béziers en 2007 et de Carcassonne en 2005. Iniciativa per Occitània, le laboratoire politique, culturel et social, propose de se retrouver à Marseille en 2009. Le choix de Marseille présente plusieurs intérêts stratégiques:
• Marseille est la plus grande ville d’Occitanie avec une agglomération d’un million d’habitants. La visibilité d’une grande manifestation occitaniste dans cette ville serait un atout important, surtout si nous avons pour objectif d’égaliser ou de dépasser le nombre de 20 000 manifestants obtenus en 2007.
• Marseille est un lieu “central” en termes de démographie, non seulement par le poids de son agglomération, mais aussi parce qu’elle se trouve au centre d’una zone de peuplement dense. Elle est entourée d’autres métropoles régionales occitanes de plus de 100 000 habitants (Aix, Toulon, Avignon, Nice, Nîmes). Et surtout, Marseille est la capitale administrative de la Provence, la région la plus peuplée d’Occitanie.
• Marseille est un lieu “central” en termes d’organisation du territoire, qui facilite l’arrivée d’un grand nombre de manifestants: il est facile d’y accéder en autoroute, en train et en avion. Elle a des relations directes avec de grandes métropoles occitanes comme Nice, Toulon, Aix, Avignon, Nîmes, Montpellier, Toulouse et Bordeaux, ainsi qu’avec la capitale catalane Barcelone. Elle est également proche des Vallées alpines de l’Etat italien où l’occitanisme est dynamique.
• Marseille concentre de nombreuses antennes des médias occitans, français et internationaux, bien plus que dans toutes les autres villes.
• Il est important de réussir une mobilisation en Provence pour faire venir encore plus massivement les manifestants de cette région, qui sont très nombreux, puisqu’ils sont venus en masse à Béziers et Carcassonne.
• Il est important de créer l’évènement en Provence pour démontrer l’attachement d’un grand nombre de gens à la langue occitane, à son unité et à l’appartenance du provençal à l’occitan. Et aussi pour affaiblir les partisans du sécessionisme linguitique.
• Il est important de réaliser una démonstration de force en Provence pour presser le conseil régional de Provence à soutenir plus activement et plus positivement la langue occitane. Aujourd’hui, la Provence est la région occitane la plus riche et pourtant c’est une des moins actives pour la culture d’oc. C’est également l’occasion de rappeler la promesse que la région de Provence a faite en 1998 d’accorder un budget énorme pour l’occitan, une promesse jamais tenue après dix ans.
• C’est l’occasion de proposer à la région de Provence de s’investir enfin plus positivement dans les programmes interrégionaux qui regroupent les régions occitanes et catalanes, et ainsi de renforcer son rôle essentiel en Occitanie, dans l’espace latin central et en Méditerranée.
• Une troisième manifestation en zone languedocienne, après Carcassonne et Béziers, serait une grave erreur d’image et de stratégie qui risquerait de rendre invisible la vocation multirégionale de l’occitanisme. Et elle donnerait des arguments aux ennemis de notre langue, dont la récupération serait entravée.
Iniciativa Per Occitània est prêt à soutenir et à collaborer avec tous les collectifs qui veulent organisar une manifestation à Marseille.
Nous proposons également:
• De rechercher un rythme de manifestations d’une fois par an plutôt que tous les deux ans.
• De convier à la prochaine manifestation des délégations des minorités ayant une grande médiatisation internationale, comme les Tibétains.
Sempre endavant!
Iniciativa per Occitània
l’11 d’abriu de 2008
www.iniciativaoc.org
Vejatz en linha : Iniciativa per Occitània
Adieu en totei,
Cresi que faudriá pas perdre de vista que la manifestacion (onte que se fague) a per objectiu promier de capitar de recampar de monde, e encara de monde e totjorn mai que mai… per faire pression sus l’Estat per obtenir una politica linguistica e una reconoissença de la lenga occitana e non pas per "guierdonar" una region…
Lei Lemosins la demandan, lei Provençaus la demandan e d’autreis encara… per de bònei rasons e seis arguments son tant solides e justificats leis uns coma leis autrei…
Alora siguem realistas, la geografia dau relarg occitan fa que, se volèm donar en totei l’escasença d’èstre quasi a equidistància dau luec de recampament sus una via rotiera o ferroviera aisada, lo luec se trobarà inevitablament en Lengadòc… es pas una chausida ideologica es una evidéncia concreta irrefutabla…
Lo nombre grandaràs de preséncias ven dau fach que i a personas vengudas de tota Occitania granda e non pas de la populacion de la vila e dau relarg onte se passa …
E es pas perque Marselha es la mai poplada que i aurà mai de Marselhés… o de monde de Provença :
2000 personas a la Manif per lei Calancas, un pauc mai par aquela còntra l’incinerator… 2000 en Arle per la sauvagarda dau Pargue de Camarga… lo veguèri, l’i èri a totei tres!
Se podem pas permetre d’èstre mens que lei còps passats per faire plaser ais uns e ais autrei… es nòstra credibilitat qu’es en juec…
Enfin, se pòu pas dire que lo malhum associatiu occitan provençau sigue fòrt… que chascun se fa seis pichòteis afaires dins son canton sensa s’entrevar de çò que se passa a costat, cercar de trabalhar ambé leis autrei…
Alora sabi pas onte se farà la Manif , aquò se deuriá decidir en principa lo 27 d’abrieu…
mai se leis occitanistas provençaus (e deis autrei regions) se vòlon mostrar responsables… an de considerar l’interès generau de la Lenga Occitana avant tot… e se metre au trabalh…
Volèm que nòstre vila, nòstre canton tira profiech de la manif aquò es possible emai se fa pas au nòstre.
Lei causas de faire mancan pas :
"Lo trin especiau de Marselha o de la Region Provença-Aups -Còsta d’Azur" cubert de plancardas, bandeiròlas, bandieras per dire cu siam…. aver una visiblitat grandaràssas pertot d’onte se passa… çò que vòu dire anar rescontrar lo monde per trobar partenaris (CR, CG, Comunas e comunautats, entrepresas privadas e autrei…), sòus per esponsorizar aqueste desplaçament…
Doblar o remplaçar lo trin per una caravana psiquedelica ambé plancardas, bandairòlas… autobus que partirián dei Valadas (o de Niça) per s’agropar tot de lòng leis uns ais autrei… ambé entre lei bus de camions sonorizats : un per Lo Seriol e puei un per Nux Vomica e puei un per lo Massilia …
Coma vesetz se pòu pantaiar… poiriáu contuniar…
Leis idèias es aisat, es pas çò que manca…D’accions per faire parlar de nautrei, mostrar nòstra vitalitat, que Provença es una terra occitana emai se la manif se fa pas aicí ne’n mancan pas nimai… mai se fan pas soletas… e nos fau èstre eficaç…
Alora, farai pas mai d’alònguis, per ara… mai siam lèsts de discutir e rescontrar toteis aquelei que se vodrián metre a l’òbra…
Per lo CREO
P.AM
E puei, oblidetz pas
COORDINACION "ANEM ÒC"
Dimenge 27 d’abrieu de 2008 a BESIERS (de 8h30 a 17h30)
FORUM "ANEM! ÒC! ENDAVANT!"
Palais dei Congrès - 29 avenguda Camille Saint Saens- Besiers
Bòni fèstas de Pascas a toi aquelu que trevan lo site de l’IEO-06.
Bòna jornada de Pascas, venerat Mèstre-malhum. Merci de n’acompanhar tot au lòng de l’annada en li nòstri aventuras.
Au jardin dau quartier, li a una vielha frema, paraulassa, marrida coma la pesta, desdevariada, si ronha tojorn, confisca lu balons... m’oquò... fa tojorn cagar lu pichoi ; au past, Mathis contava a sa sòrre la darniera istòria sobrevenguda : “Sabes Anaís, ancuei au jardin, li èra torna aquela ‘maquina a far cagar lo temps’ que...”
Sacrat Mathis !
Oscar, 5 ans, fiu d’una mieu amiga niçarda de soca, es anat passar li fèstas de Calènas a Douai, dins la familha de son paire, originària dau Nòrd de la França. Ailà, a descubert meravilhat li famoi caramèlas sonadi "Bêtises de Cambrai" que li agradan toplen. De retorn a Niça, preocupat, fa a sa maire : "Mas ditz-mi un pauc mamà, aüra me’n cromperàs encara, de cagadas de Cambrai ?"
Legissent "la caméra en bois" (libre que mi prestèt Romièg), de Jean Fléchet, aqueu que realizèt lo film en occitan "L’orsalhier", veguèri l’expression "Fai tirar Marius !" L’autor nen ditz qu’es l’òrdre que si donava au cochier (Marius), per faire se’n anar avant la veitura tirada dau sieu cavau. Aüra que n’i a pas plus gaire de cochiers a per significacion : Zo ! En rota ! E tanben emb’un pauc de fatalismo : E vòga la galera ! Fléchet fa l’expression lengadociana, mas vos pòdi afortir que s’utiliza encara a Niça.
Aquest dialògo si debana en una classa :
Un mieu professor d’universitat avia la reputacion d’aussar li nòtas dei estudiantas qu’acceptavan de sortir emb’eu. Un bèu jorn, a una jova qu’avia completament mancat lo sieu examen finau, prepausèt : "Cen que preferissètz, un zèro ò un apontament mé ieu ?". E ela mesquina respondèt : "... bè, un apontament mé vos". Alora eu trionfant : "Perfèct, apontament l’an que ven !"
Amics occitans e dau resta de l’univers tanben, veni quèrre la vòstra sapiença per cercar d’acapir un proverbi niçard encantant, trovat sus lo Blaquièra. Adonc, ditz aquò : “Non v’ai parlat de l’aiguier en pèira picada emé lo milermi” . La mieu interpretacion n’es que quora quauqu’un vòu emberlugar a tot pretz, es pron a traire defòra tot tipo d’argument. Pasmens, m’agraderia de ne’n conóisser lo sens vertadier e se possible, finda l’origina ? Remerciament anticipat per la vòstra ajuda !
Jamai audit. Mas per iéu es ren un proverbi. Mas una frasa que un, un jorn a dich e pi que s’es trasmessa en familha e que si torna a dire quora la situacion dau moment es pròcha d’aquela de quora siguèt dicha per lo promier còu.
Cen que siguet aquela situacion ? Coma l’escrivètz, sensa dutbi, l’òme que la diguèt èra un pauc un saute-mi-davant que faia lo bulo en parlant de la siéu maion. Es coma aquò que iéu lo capissi. Alora n’aquesta familha, la devon dire a cada còu que un fa lo saute-mi-davant.
Un jorn, mon paigran diguèt au miéu paire en li faghent veire un aucéu : "ten, regarja lo merlo, aia !". Mon paire qu’avia manco una desena d’ans e qu’era un pauc bastian-contrari li respondet contra tota evidencia : "mas es pas un merlo, aquò !".
Despí, en familha, a cada còu que siam en presença d’un que nega una evidencia, dièm : "Non, es pas un merlo, aquò !".
Una autra : un jorn, mon paire faguet un descors en presença dau mera, Jaco Medecin. Mon paire avia emparat lo siéu descors a memòria e lo volia pas legir. Cen que devia arribar arribet. En parlant, auguet un trauc. Impossible de retrobar lo fiéu dau descors. Medecin, que parlava niçard, li diguét : "Pilha lo papier, pichon !". Despí, a cada còu que siam en presença de un que bloca sus lo descors, dièm torna : ""Pilha lo papier, pichon !".
Granmerci per lo vòstre tant agradiu messatge e per li expressions de familha que conservi en ment per li utilisar au mieu torn quora l’ocasion s’en presenterà. E bessai qu’un jorn vendràn citadi en una nòva edicion dau Blaquièra ?
En veritat, vau a caça de proverbis da inserir coma firma ornamentala per la mieu correspondença electronica, non tant d’aquelu de sagessa seculara que mi convendrion gaire mas puslèu de frasas un chícol fantaumesqui que fan rire sensa acapir da dont sigon esbocadi. Se n’avètz da mi prepausar, trachi bessai dau patrimòni brigasc, v’en serai fòrça reconoissenta.
Coma mi donatz l’ocasion, la pilhi ben volontiers. Nautre avèm un proverbi que va d’encant em’aquesto sit, emau fach de parlar niçard, de parlar dialect. Dièm : « l’é ün pouch përsunagë quée chë perd ër se lënguagë », que en niçard seria : Es un pauc personage aquéu que perd lo siéu lengage.
Maluroament ieu ai perdut en gran part l’eritatge lenguistic dei mieus paigrans qu’èran lo modenés e lo napoletan, alora mi siáu creat de raís aquí, sobre aquesta tèrra que mi veguèt nàisser. Merci totplen per lo bèu proverbi, resti a l’escota de toi aquelu qu’auretz la gentilessa de m’ensenhar.
Sinhor, pregatz per lu rics, que lu paures s’aranjan !
Vequí exactament lo tipo d’expressions que m’encantan e mi faguèron enamorar d’aquesta riquissima lenga !!!
S’avesinam dau jorn dai mòrts. E pi de la festa dai Sants. E pensi a la miéu maigran. Ma maigran per lu Sants totjorn faia per disnar una salada de cees. Ma ! De cees emé de ceba.
Quauqun mi porría dire s’es conoissut aquò o se era basta un’usança d’en familha miéua ? E pi s’es conoissut, perqué ? De don vendría aquò ?
Merci e bòna en toi.
Adieu DLM,
Fa totplen que n’as pas eschich, benvengut sus lo forom de l’IEO-06. Ieu n’ai alestit doi-tres jorns fa pròpi coma as dich. Li ai mes a muei un jorn e mieg de temps e fach còire una oras un quart. Après a talhat fin-fin la ceba, ai mesclat embé d’òli d’òuliva e ben condit lo tot. Anèri sus lo forom de frança 3. Una frema de Niça parlava d’una sopa de cees que faion embé de blea per lu Sants. Ti mandi lo liame :http://forums.france3.fr/france3/babs/soupe-chiches-nice-sujet_1706_1.htm
A ti legir
Dissabta passat, a La Briga, li avia lo segond salon dei editors regionaus. Li eri, e li mi siau crompat La Pala , un romans de Christian Maria, ensenhaire de Niça.
Aqueu romanset es un jaune que si debana a Niça, en lo sègle cinc cent. Siam un pauc dins l’ambient de Umberto Eco e dau nom de la Rosa.
Un jove chivalièr, lo chivalièr Charles de Montreil, plen de noblessa, es mandat esprèssi a Niça dau duc de Savòia, per li venir desbrolhar aquel afaire d’una pala de Bréa cremada misterioament.
Tra aquelu – lu monges – que li veion un castig de Diéu, lu autres que li veion la man dau diau, li espías genoési, o que sabi encara, a man a man Niça ven sota-subre e aquéu clima suspiciós fa far de marrit sanc tant ai autoritats dau país coma parier au duc de Savòia qu’es sus lo ponch de se venir marridar a Niça.
Aquéu jaune l’ai liejut darè dins lo tren sus lo camin dau retorn, e li ai pilhat totplen de plaser. En mai de Niça e de la vision que ne’n dona l’autor de coma podia èstre cinc cent ans fa, anam dins la comtéa, dins de valadas conoissudi, dont li veiem de gent que ne’n sembla ja conoisser.
A fach un sit, l’autor, dont siau anat, lo libre acabat, coma per poder fa durar lo miéu viatge dins la Niça dau cinc cent, e ai vist que n’avia escrich un autre, la gorgone , que fau ben compte de mi crompar.
Qu’aquelu que mi liejon li venguesse l’envueia d’anar veire un pauc sus li terras dau duc de Savòia, a la sosta d’en Castéu.
Bòna letura
Vejatz en linha : http://christian-maria.ovh.org
Avii ja remarcat sus la lieta dau Quartier Latin la publicitat per lu libres e li sortidas organizadi da Crestian Maria. Mas 41 euros basta per visitar Escarena e Luceram es pròpi tròup car per ieu. Puslèu, preferi li anar solèta a pen, lo libre sot’au braç.
Que podem dire sus lo fus ? L’anatomia dau fus. Lo fus e la móscola. E pi en mai d’aquò ?
Vorríi ben ne’n saupre de mai sus lo fus. La fusièra, per exemple, lo cauva triangle dont li si meton lu fus. En pimontes, avem La panssa del fus (partie renflée du fuseau) ; Boton o Coca del fus. (encoche du fuseau).
Siau pa segur que toi lu fus aigon una móscola de fer. Iéu, n’ai jamai vist de fus emb la móscola de fer, mas toi aquelu qu’ai vist an una òsca facha a doi o tres centimetres de la poncha. Es possible de filar sensa la móscola ? Sabi ren. Aquela osca ven en plaça de la móscola o alora la móscola la se podia levar e la metion sus lo fus que pilhavan ? O alora li avia de pais qu’avian la móscola, d’autres qu’avian aquel’osca ?
Quaucun me porria dire ?
E pi ne’n conoissetz de manièras de dire embau mòt fus, coma per exemple aquel ome es aut coma un fus , per dire qu’es pichin…
Merci
Adieu DLM,
Aquò lo porries demandar a Steu da Briga qu’a escrich una cançon que li dion "mieja-lana", una cançon a claus. Ai de fus que mi venon dei valadas d’Itàlia mas mi siau pancara interessat a la caua. Anèri veire lo TDF (Tresor dau Felibrige) e li pesquèri quauqui expressions : "aver de braç coma de fus" = de braç maigres ; "se precipitar en fus" = tomber en droite ligne ; aquò afusta pas lo fus" = tout cela est inutile ; "se moca pas em’un fus (lengadocian) = il ne se mouche pas du pied ; "a de fus en la tèsta" = il a martel en tête... e per acabar quora lu pichoi demandan de li contar una istòria de mai si ditz : " Li avia una frema que filava contra d’un potz ; ie tombèt son fus, ne’n sabi pas plus." Aquò permete d’arrestar de contar a un adult quora es temps per lu pichoi de durmir.
Bòna !
E cadun lo saup qu’es tojorn perilhos de tròup si clinar ! Mas que raça d’istòrias li anatz contar ai pichoi ?
En italian avèm tanben li expressions "diritto come un fuso" e "tornare a casa dritto come un fuso" (directament). Viva !
De segur, es l’istòria de la cançon niçarda "lo potz", autra cançon a claus. Cada jorn de magistres fan emparar "au clar de la luna" a de pichoi de l’escòla materna, sensa ben pensar au contengut de la cançon. Non parlerai dau contengut escondut dei còntes, coma per exemple aqueu de "Bereta roja" que R. Nathiez, n’a fach una parodia que si debana au jorn d’ancuei. Mas tot aquò aluenha dau fus e de la colonheta. Viva !
De scientificos Russos, que cavavan la tèrra, a 100 metres de profonditat en cerca de mamots congelats an trovat de fius d’aram que datavan de 1000 ans en arier. Per provocacion declarèron que lu sieus antenats avion ja en aquesta época una aranhada telefonica en fiu d’aram.
Lu americans per pas èstre de resta, an finda elu cavat a una profonditat de 200 metres. An trovat de fibras de vitre de 2000 ans fa. Lu americans an declarat qu’elu avion parier una aranhada telefonica en fibra de vitre mas 1000 ans denant dei russos.
Una setmana mai tardi a Niça, en plaça Galibardi, s’es publicat aquest comunicat : "en seguida dau travalh fach per lo trame a Niça, avèm fach de cavaments fin a 300 metres. Lu scientificos niçards an ren trovat. Aquò es la pròva que dau temps de Tèrra Amata avion ja una aranhada telefonica sensa fiu (wifi en francés).
Bonjorn en totei,
Cerqui lei paraulas de "Ge la fiaca", bessai quauqu’un mi porrà ajudar.
Mercé Ben :-)
Adieu,
La cançon si tròva sus lo disc "Nissa vielha" de "Sant Ròch Produccions" es una cançon que ven dau quartier de "Fabron". Lo CD si pòu crompar en aquesta adreça :
A ti legir
Es ben sus aqueu disc qu’ai conoissut la cançon emb lei 2 versiens que si li tròban, mas fa quauque temps e ai pus l’escasença de l’aver sota leis uèlhs, doncas se quauqu’un a mejan de mi far virar lei paraulas mi faria ben plaser!
Amistats
La siéu baraca èra facha de quatre taulas. Cinq o sièis mètres quadrats, pas mai. Aquí dedintre li si tenia manco d’a drech. Un escaforcho, èra. Tot lo siéu era aquí dintre. Pauc de cauvas. Mas una dei quatre taulas èra facha d’estatgèras e li èra totplen de libres. Si aussèt per li pilhar un libre, Le mendiant de l’Eldorado, de Jules Crevaux, e lo mi porgèt. Era per aqueu libre qu’eri vengut au siéu.
Lo jorn que m’èra vengut a trobar per lo siéu estafilocòco, aviam parlat de la Guiana. Era passionat e es cen que m’avia totplen plasut. D’a pichon, avia lejut aquéu libre e es Jules Crevaux, mege de la Marina, explorator dau sègle detz-e-vuech, que li avia donat la febre dau Maròni emb aqueu sieu mendiant de l’Eldorado. M’en avia parlat emb tant d’exaltacion que m’avia donat envuèia de lo legir.
Mi demandi se dins "Le mendiant de l’Eldorado’ de Jules Crevaux si parla dau Babau dau Maròni que lo sònan "Popoké" e que semblaria a un tigre d’aiga ?
parlan ben de credenças a prepau de bestias fantastiqui, mas mi soveni pas que parlon de "popoke". Caurà que regarji
Si tornèt assetar e s’acendèt una cigareta. Era magrolin. Vestia de braias curti, avia li gambas sequi. Avia lo pièch sensa malheta. Cau dire que faia caut, embau cubert de tòlas. Que atge auria ? Estentavi a li donar un atge. Avia de chivus blonds, consats emb pauc de soin. Portava un aneu a l’aurilha. Avia la peu frustada dau soleu, da la pluèia, dai crucis, dai sovenirs.
Mi pensavi au principi que l’escainom "Libaman" volia dire "òme liure" e aquesta idèa mi plasia. Mas bòn, va ben parier per òme dau flume.
Filò, l’ex dau siéu grand amic Victor, avia finit emb un doganier. Dins la tèsta de Libaman, aquò èra una cotelada per la bòna ànima de Victor. Un tradiment. Per fidelitat per lo siéu amic, capissíi que Libaman si seria ocupat volontiers de Filò. Si veia ben que se’n èra enamorat de la Filò. E aqueu doganier maledet, se l’auguesse poscut amassar, l’auria fach emb plesir.
***
Ancuei, aquí, n’aquela baraca que galejava sus Maròni a escotar la compil’ de Canned Heat, lo miéu destin encrosava aquéu de Jules Crevaux.
Ponch basta
Merci òme dau flume per aquesta istòria que n’a sortit dau microcòsmo niçard e n’a permes de viatjar dins la nòstra tèsta e d’anar au rescòntre d’òmes e de fremas qu’an una autra curtura e una autra istòria tot a l’encòup dura e apassionanta.
Non, a libi = lo flume.
Liure, aquo si di fili o fii que ven da free en engles
Bona
Dijòus 4 de Mai a 1 ora, 2 minutas e 3 segondas aviavam lo temps marcat d’aquesta maniera :
1:02:03 04/05/06
Aquò arriberà pas plus en la nòstra vida ! ...
Fa sièis ans d’aquò, travalhava en Alsacia. Un bòn pòst. Travalhava per un jornau. Doi mes de conget a l’an, plena paga. E pi, mai d’aquò, quora volia molar lo travalh, si podia pilhar un o doi mes de mai mas sensa paga. Tant, la siéu amiga travalhava finda ela. En Estrasborg parier. Faia la vendairitz dins una botiga de mòda. Mancavan ren de sòus. Fin finala, eu, si pilhava cada an tres o quatre mes de vacanças. E partìa totjorn en Guiana, a San-Lorenç-de-Maròni, n’aquò de Victor, un siéu amic bushinengé.
Mercí a "libaman" per aqueu tròç de racònte, mandat un pauc coma una botelha a la mar sus lo site. M’a donat envueia de ne’n saupre un pauc mai sus l’istòria. Novèla, roman, ... asperem la seguida.
***
Au prencipi dau sègle detz-e-set, lu esclaves de la Guiana Olandesa comencèron a s’estofar de la ferula dai siéus mèstres. D’uns s’escapèron dins lo bòsc, s’organizèron en bandas, e si donavan d’a faire per anar liberar lu sieus fraires : siguèt lo prencipi de cen qu’anava pilhar lo nom de « maronatge ». Aquelu « marons » visquèron fins au sègle detz-e-vuech estremats dins lu bòscs, embe la paur de si faire torna achapar e de retombar en esclavatge. Emb aqueu « maronatge », lu nègres tornèron devers la siéu cortura d’orígine, una cortura oest-africana. Nasquèt una lenga, mesclum de paraulas vengudi dai siéu pais africans, e vengudi dai siéus mèstres olandès, o portuguès. Aquela lenga si sòna lo taki-taki. Au jorn d’ancuei, aquelu « marons » o bushinengés - lu nègres dau bòsc - s’estan tot lo long dau flume Maròni, que fa lo confin entra a l’est la Guiana francesa e a l’oest cen qu’èra la Guiana Olandesa, au jorn d’ancuei lo Surinam.
***
Quora fan viatjar lo monde en piròga sus lu sauts dau Marori e qu’avetz finit lo viatge, dion en taki-taki : "acaba(t) coma au nòstre. Aquò deu venir de l’espanhòu e perque pas de l’occitan. Dins lo taki-taki li es finda d’anglés e per aremerciar una persona dion "Gran(d) Thank you". A vos legir
Avetz rason, « kaba » si di per « finir ». Aquò ven dau portugues. E per dire « mercí », aquí dion « gaan tangi » que ven da « thank you ».
E quora avem passat un saut pron gaire aisat, si fermam e pi si bevem una bira (una Parbo). Mas davant de beure, ne’n deversam un pauc per terra per lu morts.
Ma mi fa totplen plesir de veire que conoissetz pron ben lo país. Ten, sabetz que lo bushinenge es l’única lenga de França que vé creisser lo númeru dei siéus parlaires ?
A si legir
***
Cada còup que venìa a San-Lorenç, avìa qu’una idèa en tèsta : remontar lo Maròni, aquéu flume que l’encantava. L’istoria dau maronatge l’atirava, lo fascinava. Avia ja totplen de respect per aquelu nègres qu’avian refusat l’esclavatge, e qu’avian augut lo coratge de si liberar. « Un jorn » si diguèt, « aurai la miéu piròga, e remonterai finda iéu lo flume, coma lu bushinengés ». Lu bushinengés son conoissuts en Guiana per èstre lu òmes dau flume, per èstres de piroguiers engamba.
Per ieu èstre niçard (ò occitan) es pas s’embarrar dins la sieu curtura, es au contrari si durbir ai lengas e curturas dau monde e cen que mi plas aquí es justament l’utilizacion dau niçard per parlar dei autres e non pas si gratar l’emborigo per dire se dins lo pan banhat si meton tres ò quatre òulivas. A prepaus de si gratar, lu agotis n’an sempre de peolhs ? :clindoeil
avetz rason,finda ieu èstre niçard e occitan es d’èstre a PARIS de legir lo fòrom e de parlar ème lu amics de lu "marons".
aqui es una esposicion de vaquas mas es un’ autra istoria!
Li vacas e 3 vaquiers son a Paris, sensa comptar lu 4 de Versalha.
***
Adieu,
Lo Comitat dei Tradicions Niçardi deu remetre lu sieus Prèmis 2006 lo 20 de mai au Palais Lascaris.
M’an avisat que m’an reservat lo Grand Prèmi de Leteratura. Li serà un taulier dont dediquerai lu mieus libres.
Toi lu Niçards (e lu amics) son convidats.
Amistats.
Vejatz en linha : http://toscanoreinat.chez-alice.fr/
Si ralegram embé tu dau premi que vas recevre. Es una bòna caua per tu de’n premier e per lo niçard que defendes despi d’annadas per la tieu creacion. Òsca !
Adieu,
Ai besonh d’ajuda!
Ai escrich 15 adaptacions de Brassens per un cantaire que, finalament, renóncia à li enregistrar...
Mi retròvi m’aquelu tèxtos qu’an l’agradiment dau nep de Brassens e la permission de la Warner e d’Universal Music per n’en faire un CD...
Doncas, cèrqui quauqu’un per interpretar tot aquò...
Vejatz en linha : http://toscanoreinat.chez-alice.fr/
Se non m’engani, Andrieu Chiron avia registrat doi 33 torns de cançons de Brassens en lenga. Es que li reviradas tieui son d’autri cançons ò una adaptacion au niçard de cançons ja reviradi en Provençau ? A ti legir
Son de reviradas novèli, fachi à partir dei tèxtos originals. Li ai fachi sus comanda, ma lo cantaire non es niçard e a abandonat, qu’avia de mau per prononciar correctament...
Pode t’ajuda se vòs; counneisse un pauc lou parla d’Ò(tabe la grafia de l’i.e.Oc)...
Pode cantá juste e ne sabe quauqu’unis muzicos de Brassens,quazimen l’ensem...levat doas o très.
Senza que li chavillas m’espètoun pode afourti que cantesse plan...
amariai faro un quicoumet ende vautrei...
Tota ajuda es la benvenguda, qu’es un pecat de laissar tot aqueu travalh dins un tirador! Sobretot embé li autorisacions oficiali necessari...
Cen que mi cauria, es una adreiça per si contactar directament... La mieua es reinat83 tiscali.fr.
Diluns sus France 2, en fin de Jornau Televisat de 13 oras, passèron cen que sònan " lo fuelheton de la setmana", faguèron veire d’aprendis pastres (Escòla dei pastres a Selon de Provença) e Khader, un dei aprendis, avia escrich sus lo sieu braç lu òrdres a donar au can per governar l’aver. Perque mi diretz ? A ges de memòria ?
Respòsta : Perque lu cans de l’escòla recevon lu òrdres en Anglés, lenga que Khader parla pas.
Aquò mi fa pensar a l’istòria bèstia d’Enric Tornier dont un can "sabia baubar en quatre lenga e estaire chuto en toti li lengas dau monde" ; bessai que bauba en Englés aqueu can ?
Bonser,
Mercé d’agachar e de far conéisser aqueste blòg.
Podètz dire tanben çò que ne pensatz. Mercé plan.
http://diferencia.over-blog.com
Bonsoir,
Merci d’aller voir ce blog et de le faire connaître autour de vous.
Vous pouvez dire aussi ce que vous en pensez. Merci.
http://diferencia.over-blog.com
Lo professor Claude H. AGEGE que parlèt doi-tres jorns fa sus France-Inter, diguèt que lu sites sus la Telaranha èran un espaci de libertat per li lengas regionali e un meso per la socializacion de la lenga e lo sieu espandiment. Alora encoratgi toi aquelu que lo pòdon, a crear lo sieu site en lenga, a metre de liames per ligar tot aqueu monde e a utilizar lu fòroms que son duberts. Siatz de mai en mai numeros a venir visitar lo nòstre site e aquò nen relegrar ben. A vos legir :sourire
JP, l’avetz aguda la miéu torta dorça ?
L’ai auguda e la mi siau manjada plan-plan fins a la darniera briga :clindoeil .
Dins lo sieu famos "verp solitari" Enric TORNIER ditz :
"Maugrat qu’as pas de nieras, li ti vau bolegar !"
Un proverbi niçard pretende que :
"Fremas, cats e cans an de nieras tot l’an"
Aqueu mòt ven dau latin "niger", "nigra" que vòu dire negre -a, color d’aqueu parasito, lo mòt si retroba dins lo vielh occitan en lo 1270 sota li formas "niera" "nieyra", tot aquò per dire que li nieras son pas naissudi de ier.
En provençau "ma niera" es una expression de tendressa un pauc coma en francés "ma puce", quora un provençau rescòntre una bèla frema pòu si pensar ò meme dire "em’una niera ensin dormiriatz gaire"
M’arresti qu’ai paur, que a fòrça de barjacar, quauqu’un mi casque li nieras. :lol
Si saup que dins la Nemaïda (1823) de J.R. RANCHER (vers 8) :
"Fieuferre, nueç e giou vieste de Mariota;"
(Fiuferre, nuech e jorn vieste de Mariòtas),
e ben aqueu mòt es derivat dau pichin nom Maria, e a l’origina servia a designar una estàtua de la vierge, pi a comptar dau sécolo XVI, la rapresentacion d’un òme ò una frema que una persona faia bolegar embé de fius. Que ne’n dietz d’aquò ?
En francès, aviam "Mariole".
Ben vist ! :clindoeil e finda "marotte" qu’èra au principi una tèsta encapuchada embé de cascavèus.
Bessai que "marionette"vau finda dire ,petite Marie en Françès????
"Marionnette" ( embé doi " n ") es la corrupcion dau diminutif francés "Mariolette" pichina "Mariole" que ven de Maria. E donca as rason JR. Cresi qu’avèm fach lo torn de la question. :clindoeil
hops!2 R ,arribi manco plus à escrieur lo Francès!Ja qu’eri pas fòrt! :clindoeil
Lanteri Cravet, un brigasc de Realdo, qu’es mòrt aüra, bòna ànima, èra un òme de redriç, filosòfo, e grand amorós de la siéu lenga, lo brigasc. Concient dei dificultats e dei particularismas fonétics de la sieu lenga materna, s’agradava a dire aquesta frasa - un exercici de diccion - que faia mal prononciar per un qu’era gaire acostumat au brigasc. En niçard, veèm qu’es gaire aisada a prononciar parier, subretot se volèm s’adestrar a la dire vito.
En brigasc : Atacatè ti ëndund e m’atach mi - ma com e fas a atacarmè mi ëndund ti t’atacu ti, se ëndund e dëvërìa atacarmè mi, ti t’esti gia atacà ti ?
En niçard : Astaque-ti tu dont m’astaqui iéu - mas coma fau a m’astacar iéu dont t’astacas tu, se dont mi deurii astacar ieu, ti sias ja astacat tu ?
En niçard avèm una frasa a dire embé granda velocitat es : "Lo paure pintre pimontés podia plus pintar la pòrta dau pòste de poliça perque lo sieu pincèu perdia lu pels." mefi de pas èstre davant d’aqueu que la ditz !
oui ,mais les chaussettes de l’archi duchesse où en sont elles!! :lol
Do you speak english?
Non, asperi lo tram!
Finda ieu pòdi parlar Englés : Yes Bomb’ai ! Pique-ti en tèrra ausse-ti mai pilha lo tramway de la Califòrnia fins au Rai.
Per respòndre a DLM que demandava, quauqu temps fa, se tròn de l’er èra niçard ò francés, veni de trovar dins un poèma de Francés BARBERIS (1830-1892) e que si sòna "La blèa" aquestu vers dins la grafia de l’autor e de l’epòca :
"Tra d’escourrença e de tempèsta_ Fa de remoun dóu tron de l’èr;_ Couola, taulissa,_ Tout acò pissa"
Francés BARBERIS èra escrivan e jornalista niçard.
Se ne’n conoissetz d’autres...
En brigasc si ditz :
Bon di, bon anë, dunainè na strena chë l’é a fin dër anë
=
Bònjorn, bòn an, donatz-nos una estrena qu’es la fin de l’an
Conoissi un proverbi de Sant Estève (06) :
A l’an, lo pas d’en chan,_ Al rés, n’i a trèsAu jour de l’an, les jours croissent d’un pas de chien,_ Aux Rois (pour l’Epiphanie), de trois pas.
Tron de l’er ! Tron de l’er !
Quant de còps l’ai sentut, iéu, aquò ! Mas, aquò, es de niçard o es de frances ? Lo cal escriéure « Tron de l’er » o « tron de l’air » ?
Diguetz-mi un pauc que iéu non sabi. E pi, que lo me digon finda aquelu que an sentit elu parier aquéu « Tron de l’er » !
Cen que pòdi dire sus d’aquò : per ieu es una blastema provençala, ja que lo "tròn" si ditz "tron" en niçard e "èr" : "ària". L’expression provençala "lo tròn de l’èr m’a pres" vòu dire " M’a pilhat la bila", "Mi siau embilat". Dins l’expression "es un tròn de l’èr" si tracta d’una persona intrépida.
"Lou Tron de l’Er" es estat finda lo titre d’un jornal provençal que pareissèt a Marselha en lo 1877-1878.
Per ieu ai ja audit parlar d’un tròn de l’èr, mas a Niça s’emplega mai l’expression "tron de non"
I.E.O. Lemosin - I.E.O. Limousin — Sinhalizacion bilinga - Signalisation bilingue
"La linga occitana dins la vita publica-
Sinhalizacion bilinga : Coma far //
La langue occitane dans la vie publique- Signalisation bilingue : Mode d’emploi ?"
Un sit dels bels !
Felicitacions
Siatz estats numeros a visitar lo site de l’ieo-06 en aquesta rentrada de setembre 2431 exactament ; avètz vist e/ò liejut 6158 pàginas e ne’n siau content per vos e per la lenga. Cauria que cadun faguèsse conoisser lo site ( es a dire lo prepauar, l’explicar,eca...) au manco a doi personas per sensibilisar mai de gents. Siam liejuts dins 95 pais en lo monde e aquò nos fa pròpi plasir. Esperem de vos legir sus lo foròm d’aqui gaire.
Siatz de mai en mai numeros a venir sus lo site de l’ieo-06. Semblaria qu’auguessiatz escotat lo messatge mandat lo diluns 3 de setembre.
Per la setmana dau 24 au 30 d’octòbre avèm despassat li 1000 visitas embé 1076 visitas e mai de 3900 per lo mes d’octòbre, 9500 pàginas liejudi per lo mes. Cadun faguèsse conoisser lo site alentorn siau segur qu’aquò nos ajuderia a anar mai luenh. Adonc asperi la vòstra ajuda. Coralament.
Mas li capissi plus ren !
Ai capit ancuei - o cresi de l’aver acapit - que sus d’aquesto site i a tres foroms, un en niçard, un en frances e un en occitan (estandard ?). E iéu a cada cop que duerbi la pàgina, vau sus lo forom niçard e fa onze jorns que mi diéu : i a plus degun que li charra aqui dedintre !
Mas ancuei mi siéu acort que continuavas a charrar en niçard...mas sus lo forom d’en lenga francesa.
Si podria pas far basta un forom dont cadun escriveria dins la lenga que vol, tant pensi que toi tant que li siem acapissem tant lo frances que lo niçard o l’occitan.
Car DLM per estre segur de tot legir cau clicar sus li pichini bandieras damont à drech.l’aigla per lo niçard,lo rotge e jaune(perdon ’sang e òr) per lo provençau e blu ,blanc rotge per lo Francès.
Pensi qu’es pas mau de far lu tres fòros perqué li son de gens dau defòra que li intereça la nòstra cultura ma que li capissan un còrno(per lo moment) à la nòstra lenga!
Car DLM,
Bessai que quora avèm bastit lo site avèm fach l’error de crear 3 fòroms (françés, niçard e provençau) es ver qu’aqueu que capisse lo niçard a gaire de dificultat a legir quauqu’un qu’escriu en Provençau ò en francés, sobretot en grafia clàssica alibertina. L’aviavam fach ensin dins un esperit de dubertura, per fins de pas acipar la sensibilitat dei "niçards" que si senton pas provençaus, dau monde qu’escriu en francés e capisse pas ne lo niçard, ne lo provençau mas qu’es interessat basta per la "curtura", e.c.a... Bessai de rasons que ne’n son pas. Brefle l’avèm fach ensin emb’ai sieus defauts e li sieu qualitats. Cerquam de la melhorar e sobretot d’ajuda per escriure d’articles que li avètz ja participat. A vos legir.
L’IEO-06 organisa lu 22 e 23/10 un desplaçament en carri que partirà de Niça. Lo pretz n’en 110 euròs. Li son encara quauqui plaças. Se siatz interessats telefonatz au 04 92 04 27 20.
INFORMATION DE L’ASSOCIATION LO GRAMON (CERCLE LOCAL DE L’IEO-06) A FAIRE CIRCULER :
Tous les derniers mardis du mois, un petit baleti gratuit pour
se dégourdir les jambes est prévu à la MJC Bon Voyage ( AGORA
NICE EST) à Nice de 20 h à 22h 30. Tous les danseurs
débutants
ou non et tous les musiciens de bonne volonté sont invités à
venir nous rejoindre pour que la fête soit encore plus
conviviale !!!
Il n’est pas interdit d’apporter à grignoter et à boire ...
Penser à utiliser le parking à l’intérieur de l’Agora.
Les trois premiers baletis auront lieu le :
Mardi 27 Septembre 2005
La cotisation donne droit également aux personnes de participer gratuitement aux cours de niçois (tous les mardis de 18 heures 30 à 20 heures à l’Agora Nice-Est.)
Pour plus de précisions , vous pouvez téléphoner au 04 93
27 96 19 (Françoise/ Choasa)
bonjour,
y a t’il toujours des baletis à Agora ? jour, horaires ?
conditions financières ?
quel est le niveau des participants ?
par avance je vous remercie de ces infos.
jacqueline
Oui, Françoise, les ateliers de danses trads continuent à la MJC les derniers mardis de chaque mois( pas pendant les vacances scolaires de février qui sera remplacé par un autre mardi). Les conditions sont inscrites plus haut, elles sont gratuites pour les membres de l’association LO GRAMON (cercle local de l’ieo-06). Le niveau : débutant et débutant "confirmé". Elles donnent droit également à participer au cours de niçois le même jour. Pour être contacté(e) il est préférable de laisser son adresse électronique sur le site de l’ieo. Les conditions sont indiquées plus haut par Choaseta qui a donné son n° de Téléphone et on peut la contacter et/ou lui laisser un message. A si veire d’aqui gaire.
Pour être plus précis, l’atelier danses traditionnelles aura lieu le mardi 7 mars 2006 à 20 heures 15 à l’Agora Nice-Est MJC Bon-Voyage. Venez Nombreux
Lo premier cors de niçard s’es debanat a la MJC Agora Nice-Est lo 13/09. Un vintenau de personas èran presenti. Esperem encara de monde novèus per dimars que ven. Si comencerà d’una maniera umoristica embé l’oroscòpo de la setmana. A vos veire !
PS : Dijòus 15/09, 6 oras 30 dau vèspre, anerai veire dau costat de Drap (sala de judò) lo cors de Joan-Pèire SPIES. Esperi retrovar de monde. Viva !
Au cors de la Calandreta (animator Joan-Pèire SPIES) li èran de novèus escolans e sobretot tres joves simpatics e un magistre de Còntes. Li son encara de plaças. Li podetz encara venir que lo premier cors vertadier serà dijòus que ven.
Bonjorn,
Pichin messatge per vos dire que si tròva sus internet una lista de discutida que foncciona per email, si sòna "parlar_occitan". Li son marcats d’occitans d’en pertot que vòlon charrar en oc, de que que siegue...emai se lei niçards son gaire representats, es l’escasença d’anar li far un torn.
Tot aquò es explicat sus lo site.
Coralament.
Bonjorn en toi.
Pensi qu’aguem toi repilhat lo trabalh, mas vei que devem toi estre un pauc necs que lo forom s’esta desperadament chuto.
Bona repilhada en toi. :lol
bònjorn,pensi que si siàm toi ensolhat,au ponch de s’ensucar...aüra que plòu cau si remetre!
Adieu DLM,
Cau dire que coma d’unu èri partit en vacanças e veni basta de tornar au mieu. Per lo fòrom cauria un animator e aquò s’improvisa pas. En fonccion de l’actualitat, dau sentit dei personas, dei sieus centres d’interés, eca... Quauqu’un vorguèsse mandar lo bochin...
Merci de l’interés que portatz sempre au site.
Ren de ben interessant da dire esto sera, mas siau extracontent perque esto dijou que ven m’envau au pais e aquo m’estrenhe la pança parier coma quora un a lo siéu primo apontament emb’una filha... Es con mas es coma aquo
Boni vacanças en toi
Dau 18 au 22 de julhet 2005 s’es debanat lo Centre aerat de la Calandreta de Drap a Niça. 20 pichoi de 6 ans a 8 ans e miech li èran marcats. Au programa cors de lenga, juecs cants, rondas, cançons sensa denembrar lu juecs coma lo pilo, lo tenis, lo mandar dau palhasso... li sortidas au pòrt de Niça, rescòntres embé de pescadors niçards (Tòni, Marc, ... ), sortidas en riba de mar e au parc Ligier. Li familhas e lu pichoi son estats contents de la setmana. An promes de revenir dins l’annada, que seràn organizats quauqui jornadas lo mecres per mantenir lu liames tra lu pichoi, lu animators e ... lo niçard.
Excusatz-mi, mas ai escrich l’autre jorn que lo film Malaterra m’avía plasut, e lo refortissi ancuei.
Mi platz la lenga, mi platz de la poder parlar embai vielhs e embai joves. Mi platz tot aquo, mas excusatz, mi siau jamai sentit oppreç. I a degun que m’empedisse de la parlar, mas es ver que quora vau a la banca, e que lo banquier es un de Paris, li parli en frances qu’a se non, en plaça de li estaire una mieg-ora, li caurà doi oras per mi far capir ben.
Mi platz parier la bicicleta, mas quora vau en Paris, pilhi lo TGV, qu’es plus mai aisat. Mas degun m’opprime.
Es en aquo que l’entervista de Laurenç Revest mi gena. « Oui, un jour, nous serons libres » aquo m’apareisse quand même un pauc exagerat. Non ?
Alora m’aquó, cau que vos digui, anant de conoisser un miéu amic occitanista - que m’a emparat totplen - «occitanista, article doi de la costitucion, grafía de l’un, grafía de l’autre, forom d’aquí, forom d’ailhá, minoritat culturala d’aquí, opprecion jacobina d’ailhá», tot aquó, sabetz, n’avíi jamai sentut parlar, e m’interessava gaire, e sabi pas trop s’ancuei m’interessa de mai !
E lo plasir que pilhi iéu de legir, escriéure, parlar la lenga es lo même plasir que pilhan d’uns a regarjar una partía de balon au pòst entant que chimpan de bieras, es un plasir « primari » mas un plasir parier que pòdi pas e que vòli pas trop analizar, teorizar.
Cau faire mefi quora si ditz de mal de la nostra democraçía, perqué bensai que dins lo monde, n’i a que son un pauc plus mai malurós que nautre, e iéu n’ai vist un molon, sabetz...e pura aquelu qu’ai vist iéu, parlan la siéu lenga e lo siéu govern li laissa parlar sensa li trobar da dire, mas li laissa finda crepar dau fam, li laissa patir lo Sida. E toi aquelu ti pregan de li portar mé tu dins lo tiéu país...
Eviva la libertat !
Car DLM,
Lu prepaus de Laurenç Revest sus d’un fòrom que en mai d’aquò es pas lo nòstre l’engajan eu e eu solet. Nautres a l’ieo-06 siam una associacion curturala e basta. Reconoissem lo drech en toi de faire de politica ò de ne’n pas faire. Quora es vengut faire la sieu conferença a Drap a parlat dau film e basta d’aquò, es pròpi cen que li demandaviam. A remplit lo sieu contract.
La politica de l’ieo es de desfendre la lenga dont es amenaçada. Per exemple quora per 33 despartaments de lenga d’òc, li son basta 3 ò 4 pòstes d’ensenhament per 2005 diem de non. N’i a pas pron. Quora vòlon barrar lo solet pòste de Provençau sus lo "Pesquier Canenc" diem de non. Pas perque es la drecha au poder, pas perque es la seneca au poder. Perque n’i a que si garçan de nautres.
Es per aquò qu’anam manifestar a Carcassona lo 22/10/05.
Quora avèm basta una emission per setmana sus la terça cadena (Avètz aremarcat que si sòna pas plus FR3 : France Région 3, mas France 3, la paraula region a dispareissut, es pas basta per faire mai cort) diem n’i a pas pron per aquelu qu’aiman la sieu lenga e la vòlon audir un pauc mai au quotidian.
Quora li es un film de la valor de Malatèrra (meme s’ai fach quauqui pichini criticas) dii n’i a pas pron. Cada region deuria aver lo sieu Malatèrra e d’autru films.
Aquesta curtura milenària a pas la plaça que s’amerita.
Se volem parlar, escambiar, encara la lenga nòstra embé quauqu’un cau ben que de joves l’emparèsson se non auria pas de sens.
Es aquò la politica de l’ieo, mas es pas de politica politiciana. Avèm escrich sus lo site un document per dire "cen que volem". Vos remandi en aquest document.
Lo francés es aqui present dins la vida dau cada jorn e ieu mi senti tant niçard coma francés e vice-versa. Ai servit dins l’Educacion Nacionala 35 ans. Ai sempre fach de lenga fins a l’an passat, mas pas pron de temps cada setmana per faire passar la lena ai generacions novèli. Es pas en una ora cada setmana que podem faire trasmission d’una lenga. Es per aquò que sosteni li calandretas, associacions laïqui, a jaba e duberti en toi.
Ieu se siau content de parlar la lenga embé d’amics, la vòli finda donar ai mieus pichoi coma l’ai reçaupuda de mon paigran que la tenia de son paire. Per ieu es pas basta coma jugar ai cartas , beure un gòto ò anar cercar de bolets es quauqua ren mai es un regard , una vision dau monde unico e diferent dei autri lengas. Quora dietz "je me suis enfermé dehors" que ven dau niçard (de l’occitan) "mi siau barrat fòra" es ben una vision qu’avètz dau monde. Quora la lenga d’òc a donat lo mòt "fornier" e lo francés "boulanger" es ben una autra vision dau monde qu’avètz. Lo francés ve lo pan sus lo taulier qu’a una forma de bòcha (boule), l’occitan ve l’otis dau travalh "lo forn". Una lenga que despareisse es una partida de l’umanitat que crepa. Cada lenga es respectabla e si deu respectar. Demandi basta aquò.
Vequi, planterai aqui la mieu charaïssa que siau solet a m’embilar. A vos legir
Avem vist Malaterra embe Rina - lo si siem fach venir dau site que dietz vosautres - e n’a ben plasut. Un film tot en oc, iéu mi faii paor que siguesse un pauc a l’aiga de rosa, un pauc passatista (ier tot era béu, au jorn d’ancuei plus ren es ben), mas ren dau tot.
Un film que nen fa refrenir !
Lu actors son propi braves, lo film es ben montat, la fotografia es bela !
Eviva lo cinema d’oc ! Asperam lo segond !
DLM
Siau pròpi content qu’aquest film vos augue plasut coma a ieu. Doi-tres pichini criticas per ieu sus lo film. La filha que vòu parlar basta francés, lo parla embé l’accent ponchut de Paris (aquò èra pas realista a l’epòca), segonda critica davant l’ostau si vé basta una galina e doi cans (manca de vida), lo jove travalha jamai e èra lo solet òme de la maion. Autre detalh sabon pas faire li "faiscinas". Mas es un bòn "uis-clòs".
Aqui lo site oficiau de Felipe Carrese : http://www.carrese.fr.st/
qu’escriu tanben de romans policiers "marselhés"
Per liegir de bòn romans policiers Marselhès...li es que de si crompar lo jornal cadà matin!! :lol
Per informacion e per aquelu que li agradan lu còntes vequi un liame embé lo licèu de Galhac en l’academia de Tolosa. Son de còntes creats dai liceans de segonda premiera e terminala.
V’auguri una bòna lectura !
Rescontrèri quauqu ans fa, en li valadas occitani d’Itàlia, una frema que li diion Mariana. Avia travalhat au mercat de Niça. Lo sieu mèstre li diia sempre denant de començar la sieu jornada de travalh aquesti paraulas :
"Mefi Mariana, ancuei la merç es cara, alora fai ben atencion. Doneras uèch ectos en cadun, nòu ectos en quauqu’uns e un quilò en degun."
"
E Mariana faia coma lo mèstre diia...
(Proverbi niçard : cau estacar l’ae dont vòu lo mèstre)
Aquí un dialògo de balort que m’es estat dich un molon d’ans fa. Basta per si rire un chícol :
"- Siatz de Canha ?
- Vendi d’òus !
- Conoissetz ma tanta ?
- Seize sòus !
- Se la veètz, donatz-li ben lo bònjorn !
- A ! Pòdi pas pus pauc !"
Ai ren capit, m’aquo ! :mouai
DLM
Son doi personas que son au mercat de Canha de Mar ; la premiera vende d’òus, la segonda seria una practica (un client) que normalament ven per crompar. Lo diològo comença, mas son balorts tot ai doi e si capisson pas. Cadun ensegue la sieu idea. Avètz capit aüra ! :clindoeil
Ah !
Pensavi que siguesse estat mai fin qu’aquo ! un pauc dins l’estil d’aquela : do you speak english ? - Non, asperi lo tram
:lol
Aquì un dialògo de balorts tra DLM e Joan-Peire!! :lol :lol
Ben vist ! :pleure_de_rire
Despi que siau pichon, en familha, a cada cou que un pissa defora davant d’autres sensa pilhar la pena de s’escondre, n’i a un que li ditz fort : "Pissa Colombani !"
Iéu mi pensavi qu’aquo siguesse un dire de familha que remontava a una istoria viscuda, mas un jorn, l’ai sentit parier de un qu’era pas de la familha e alora siau arestat colhon e li ai dich : "Oh, mas lo dietz finda vosautres aquo ?"
E vos, l’avetz deja sentit aquo, e bessai que o dietz ? Se o conoissetz, diguetz-mi un pauc da dont vendria !
Merci en toi
Adieu DLM,
Vau provar de dire cen que sabi sus "Pissa, pissa Colombani" que si ditz parrier en la nòstra familha e que teni de mon paire (naissut en lo 1926). Eu l’a audit a Marselha dau temps qu’èra pichon.
Per ieu "Colombani" seria un nom de maion (d’ostau) de Còrsica derivat de " Colomb" ò "Collomb" coma "Collombart, Colombat, Colombel, Col(l)ombet, Collombon... que son d’òmes doç e inofensius. "Es-tu simple comme une coulons" ditz lo roman de la Ròsa.
Perque per la societat, un que pissa davant dau monde sensa faire tròup mefi au monde alentorn es considerat coma mau educat, neci e bessai un pauc "simple" d’esperit. Seguèsse "normau" aneria pissar un pauc mai luenh, escondut dau monde. Ieu l’ai audit dire quora un es susprés a pissar.
Aqui cen que pòdi dire, e coma ditz lo proverbi "S’es pas ver es ben trovat"... A vautres de mi dire cen que pensatz de la mieu respòsta.
E tot aquo mi fa venir en ment autra cauva qu’ai totjorn sentit e que aüra mi fa venir da dire : "vai ti saupre da dont ven aquo !"
Es lo can de Basso ! Lo conoissetz lo can de Basso ? Mesquin, lo can de Basso, sabi pas qu siguesse, mas una cauva segura, es qu’era gaire desgordit perque quant de cous ai sentit dire iéu que un era nhoc coma lo can de Basso !
Parrier per ieu, sabi que lo can de Basso es un "baronaire". Es eu que donava la partença dau torn de la ratapinhata a bicicleta en baubant sus l’ària de "l’òsteria numerò uno Zibon" de detz segonda en detz segonda. (ratapinhata nòva N° 7 castanhas de 1977 pàgina 11) A despart d’aquò sabi pas grand caua.
Tot lo monde ne’n parla mas cu es que l’a vist aqueu can de Basso ?
Can de Basso, can de Basso, aquo mi fa pensar au chapa-can.....e chapa-can, aquo mi fa pensar a chapa-choc....aquéu es un chapa-choc...o qué chapa-choc aquéu !
E chapa-choc, cu mi podria dire de dont ven ?
Merci totplen
Aqui podem faire lo giro dau monde... passant d’un mòt a l’autre.
Per ieu, Chapa-Choca es l’escainom (ò sobrenom) d’un òme que devia anonçar l’arribada dau Palhon après d’una gròssa plueia. Per aquò faire li avion donat un cavau e calava la comba dau Palhon sus lo sieu cavau au galòp en cridant : "Palhon ven ! Palhon ven !". Li bugadieras avion temps de s’escapar e si sauvar la vida. Maluroament aquel òme avia un vici : chimpava ; bevia un pauc tròup. Un jorn qu’èra choc mortal èra montat a l’envèrs sus lo cavau e ne’n cercava la tèsta. Es aqui que l’an sonat "Chapa-Choca... Ben de tepms après, un jorn de tempesta es mai partit anonçar "Palhon ven !" Mas vai ti saupre cen que s’es passat l’an retrovat emb’au cavau mòrt a la mar.
Aqui l’istòria tràgica de "Chapa-Choca"
Finda ièu la conoissi aquela frasa famoa. Es mon paigran que lo mi diia totjorn.
En fach, m’a cuntat que ven d’una istòria (vertadièra?) que vos laissi aqui :
Un còrsegue que si trobava dins una carrièra (de Marselha?) e que li avia pilhat l’envuèia de pissar, s’era mes a pissar davant lu gent que passavan.
Un gendarma - corsegue finda èu - qu’èra pas luenh arriba e ven dire au baudo:
- « Ma que fètz aqui mossur ? Coma vos sonatz ?
- Colombani.
- Aaaah ! Colombani ! Pissa, Colombani, pissa ! Va-li, pissa encara un coùp ! »
Amics dau forom
S’avesinant dau messatge 400 aqueu que lo manderà gagnerà un libre regalat da l’ieo-06, adonc... empicatz sus lo clavier dau vòstre ordinator.
M’es estat demandat de faire partida de la jurada dau concors literari "Escriure en Lenga d’òc" organisat dai "Leis Amics de Mesclum" e lo jornal "La Marseillaise" ; si devem arrecampar d’aqui gaire per atribuir lu premis.
Siau estat pròpi estonat per la chifra dau monde que li an participat. Bessai que l’an que ven lu gents qu’escrivon de còntes, poèmas, benda dessenhadas, letras, estudis... e qu’èran pas au fiu d’aquò li porràn participar, que li a mai d’un premi.
Basta en lo prèmi Victor Gelu que recompensa la "Novela" 13 personas an escrich de tèxtos de qualitat... Ne’n dirai un pauc mai sus lo site un còup lu premis atribuits.
Se siatz curios de natura, anatz faire un giro sus d’aquesta pàgina :
Adieu lo J.Pèire,
Ai seguit lo tieu conseu e siáu anat sus lo siti occitanò-japonés, e descurbèri lo poema de Naoko Sano e la revirada en òc de Kasuko Tada.
Ai mandat un messatge electronic a-n-aqueu mond per assajar de comunicar, bensai que va capitar. Cu saup ?
T’espèri un boan vèspre.
Reinat.
Sabii pas que parlaves Japonés ! :clindoeil ... Mas lo Joan mi diguèt qu’avies de familha au Japon... Sabes que dau temps dei Vacanças de Pascas anèri a Paris veire lo Musèu dei Arts Asiatics e mi siau esperlecat... qu’a Niça la musèu dau meme nom es emplit de vuei.
Que non Joan-Pèire parli pas correntamentlo japonés (e lo planhi) , levat quauqui expressions usuali. Per contra m’aurii ben agradat d’intrar en comunicacion m’aquela japonesa que mestreja la lenga noastra, mas de bada. L’adrèiça electronica que trobèri dona ren.
Poarta-ti ben.
Reinat.
Despi lo nòstre pichin juec sus la crotz de Pisa, lo monde sembla un pauc endurmit sus lo Forom... Mas d’un autre caire siatz de mai en mai sus la telaranha a venir sus lo site. 100 vistitas ier, lo 16 de Mai 2005, es lo premier còup, qu’arribam en aquela chifra. Siam contents a l’IEO-06, siatz de mai en mai fedels e nos venetz veire esquasi cada jorn. Mas coquin de nom lo forom es fach per èstre utilisat ! :clindoeil . Pilhatz d’iniciativas... Per començar JR porria nos donar a legir la comptina ( lo plom) qu’a escrich(a) per lu pichoi de la calandreta de Drap e nen dire coma li es vengut aquesta idea. E lu autres dire cen que ne’n pensan per faire avançar lo bochin. Zo ! V’asperi d’aqui gaire...
Vequì Joan-peire,li a que de demandar!
Adonca ai escrich aquella comptina especiala per lu calandrons dau mas vielh de drap que sostenèm de tot còr!!Li son de referencas au mas vielh, a palhon (lo pichin rièu que travessa lo paìs Niçard,pichin per la talha(echetuà cora s’embila)ma grand dins lo còr dei segurans,un pauc coma nautre!).
Calandreta escoleta
Au mas vielh,siàm de peis!
Calandroni li pichoni
Dau masson siàm li flors!
Calandrons dapé Palhon
pichins greis,siàm lu reis
Magistressa ’na princessa
Magistron...cogordon!( :clindoeil sensa rancuna Cristau!)
Merci JR, Mi fa caud au còr aquest "plom" es bastit dins la tradicion de :
Lo cogordon a sempre jugat un ròtle important dins lo pais-niçard... e de "picar" en paraulas sus lo magistre s’es sempre fach e aquò li podem ren faire... es ensinda. :lol
Aquo es un plom mas un plom per d’enfants un pauc goàpas. Excusatz-mi !
« Angelica Borèlica, passava sciü’r beàa, cun a camija cürta, la mustrava r’arimàa »
:diable
Tenetz, ancora un autre :
« Martinela, quand ër caga ër s’ëmpuntela, quand ër piscia ër fa na lona, sëgnatè ch’ër trona » :lol
Adieu DLM,
Siatz de retorn sus lo nòstre site e nen fa plasir. Es que porriatz donar la revirada en niçard dei vòstri comptinas( ò ploms) per aquelu que conoisson pas encara lo vòstre parlar :clindoeil . Amistats
Va ben, alora es coma aquo :
Angelica Borèlica, passava sus lo beal mé la camïa curta que li si veïa la natura...
E pi l’autra :
Martinela, quora caga s’empontela, quora pissa fa una lona, senhatè que trona
Merci DLM per aquesta revirada en niçard. Aqui una mena de repilha que lu bastardons niçards cantavan :
Pinta-cuòu gardava li vacas_ Pinta-cuòu gardava lo muòu_ Cada vaca que passava_ Pinta-cuòu pintava la vaca_ Cada vaca que passava_ Pinta-cuòu li pintava lo cuòu
Bon, en galera l’avaricia ! Alletz, esto cop mi fau marcar a l’IEO 06. Mas coma cau faire e en qu mi toca mandar l’assenh ?
Car DLM,
Mi fa gauch de veire que voletz venir sòci de l’ieo-06. Veiretz que siam una granda familha. V’auguri la benvenguda. Per "l’assenh" ò "chèc" coma voletz lo podetz mandar a : Institut d’Etudes Occitanes 62, chemin de l’Orme, le Moulin de Brun O6130 GRASSE.
Avetz que de remplir lo formulari que si tròva dins "rubricas... li nòvas... escotisson" lo pretz es indicat per lu joves, caumaires, cobla ò individuau . Per aquelu que coma vos son pas encara sòci e que lo vodrion faire es sempre temps. Es ver que au mai li serem au mai la nòstra associacion aurà de pes pròche lu politics, lu medias ... per faire avançar lo nòstre projèct.
Bonjorn, conoissi un proverbi brigasc que mi sembla que vague ben emb’aquèu sit e que ditz :
L’é ün pouch përsunagë quée chë perd ër se lënguagë
:clindoeil
Merci totplen per lu vòstres proverbis brigascs. L’eslogan de l’ieo coma lo sabetz es "cu perd la lenga, per la clau" ò "cu perd la clau perd la lenga" :clindoeil nos ven dau Frederic MISTRAL, nautres de l’ieo, cada jorn, cercam de faire avant embé la lenga...
...e qu a lenga va à Roma!"
Aquò es ges un provèrbi niçard ni mai d’un quau que sigue luèc d’Occitània, mas italian : "Chi lingua a, a Roma va". Confondem pas tot.
Coralament.
Reinat.
Ben lo bònjorn en toi,
aquò s’es pas vist sus lo site (merci a Bastian qu’a mes una version novela de SPIP, que si pòdon metre d’articles en diferat) mas siau partit quauqu jorns a Paris. Parlerai pas de cen qu’ai vist, monuments, musèus, lo monde que corre... tot cen que cadun que li es anat a puscut viure e veire. ..
Non, parlerai d’un rescòntre. Siau anat beure un té a la beguda de la mosquea de Paris. Es aqui que mi siau avesinat d’un òme esconoissut de ieu e li demandèri s’èra niçard e que mi respondèt per l’afirmativa. Endevinatz un pauc coma faguèri per saupre que l’èra. Li a un libre a ganhar per lo premier que troverà. A vos legir...
Avìa bessai un nas coma un cogordon?
Ai la miéu idéa qu’a iéu m’es arribat per doi viatjes de mi retrobar n’aquela situacion :
Lo promier cou, eri en Ex-Yogoslavia, en Zagabria. I avia un sot-officier que lo siéu accent mi plasia. E pi eravam davant lo post de television, e au bot d’un moment comença a esporcantar lo jornalista e a lo tratar de palhasso...ai capit sus lo cou, pi si siem parlat. Eu venia de Pelha, parlava niçard, e alora lu sordats que nen sention parlar tot ai doi niçard si pensavan que parlessian serbo-croate...
M’es arribat un autre viatje, torna en Ex-Yogoslavia, mas l’an d’après. Eri estat mandat a Sarajevo, e faii lo metje en una companhia de fanteria. Fau la conoissença dau capitani que la comandava, e ben léu a la siéu maniera qu’avia de parlar ai capit que era un niçard...sobretot quora a esporcantat finda éu un sordat e que l’a mandat a spassi en li donant dau palhasso... Parlava niçard finda éu, e lu quatre mes que siem arestats ensem avem parlat niçard. Aüra a quitat de far l’officier dins l’armada, e lo darrier cou que si siem vist, vendia d’oli en vila vielha.
Tot aquo es la veritat vera.
Non, es pas aquò, ne JR, ne DLM an trovat. Cercatz encara. Se d’aqui quauqu jorns degun a trovat donerai la respòsta. E mi garderai lo libre... mas seria daumatge que !
Alora perqué avia una malha em’un logo de Niça, e alora bessai un tatoatge me l’aigla de Niça ?
Adieu DLM,
Veni d’escriure a un parisenc, que vòu emparar lo niçard e que son paigran èra pastre a Briga. Bessai que vos va contactar sus lo site. Siau content de vos regalar un libre qu’avètz trovat fin finala la solucion : avia una malha de l’OGCN, roja e negra. Es pròpi estonant. Coma a Tunis que parlavi niçard e que mi siau trovat embé Andrieu CANE de Vilafranca, qu’èra en lo meme òste que ieu a Hamamet. Podetz mi contactar per corrièl per recevre lo vòstre libre que vos serà mandat.
Amistas niçardi
Adiéu e merci totplen,
Sabetz, n’ai torna un’autra que val doi sous e que m’avia cuntat lo sot-officier de Pelha qu’avii encontrat en Bosnia. Eu si sonava Monier o Maunier un nom coma aquo, e son paire era mieg-monegasc. E m’avia dich que en tems de guera, son paire era estat mandat sordat en Africa que sabi plus que pais. E ailà, tomba sus d’un monegasc, finda éu sordat, que conoissia ben e que toi conoission a Monego, de nom Samba cresi. Aquéu Samba era un negre que la siéu familha estaia a Monego despi (faion lo portier a l’otel de Paris cresi ben) tant que conoission parlar monegasc.
Alora, quora si véon en Africa, eran tant contents que començan a parlar monegasc.
Quauqu jorns après, aquéu Maunier es convocat dau Generau. Lo Generau li ditz que li fa mestier d’aver un intèrprete que parle la lenga que parlan lu negres d’aquéu pais, e que li es estat dich que eu la conoissia perque de gens l’avion sentut parlar la siéu lenga m’un negre...
Ier s’es rescontrat una chorma de fotebal Niçarda(reconoissable à la siéu malha) à Paris...e si son pilhat una tòla! :triste
3 a 1 : "ò la mieu paura Niça"....
N’i a totplen de niçards a Paris qu’aimon lo Gym; an fach una secion de la BSN85 que si soana "Parigi" : http://parigi.bsn85.com/
Per aquelu que lo sabon pancara li es finda :
http://ieo.paris.free.fr/oc.html
Dont li son d’activitats en occitan perque pas faire rescontrar tot aqueu monde ?
Magara perque ren que de li mostrar la mapa dei lengas occitani sus aquèu site s’embilarion, coma ieu : lo niçard es ne marcat sus la mapa, ne dins lo tèxte... :en_colere
non ronhar ,Bastian!Lo Niçard es sempre estat conciderat coma de Provençau(una varianta)!Istoricament aviavam la mema lenga e lo meme paìs fin au 1388(eravam Provençaus)!Es ver que lo Niçard à seguit d’autri dralhas en 5 sècolos(es ben de lo senhalar!).
per contra ’l’ai ’ja dich ,dins lo bol de l’IEO serìa ben de li ficar una pichina aigla roja dins un canton perqué la nòstra bandiera es pas aquella dei Provençaus!!!Siam fiers dau nòstre particularismo Niçard,e deBastian :clindoeil contraris!
Faut pas pousser non plus.
Ces "oublis" sont très fréquents dans le petit monde occitan; vu de Montpellier ou Béziers, Nice c’est un peu pareil que vu de Paris.
Et puis tu l’as dit, en 500 ans, ça a évolué, suffisament pour que le dimanche, en écoutant Vaqui, je sois obligé de me concentrer pour comprendre leur langue. C’est bien parce que ce n’est pas ma langue.
Alors ça leur ferait mal au cul de citer le niçois, aux occitanistes, eux qui se disent si sensibles au respect des langues minorisées ? Etre minorisés à l’échelle nationale ou à l’échelle occitane, c’est blanc bonnet et bonnet blanc pour moi.
Bastian cora sies embilat ti metes à escriéure en lenga forestiera! :clindoeil
Veni un pauc ficar lo nas dins un relarg que m’interessa particularament : la non reconoissença d’unu "niçardàs" a la movença provençala. As ben fach de respoandre que lo niçard es una dei quatre compausantas dau dialècte provençau que sigue dau gost ò non d’aquelu que parli pus aut. Fa mestier una brava dòsi de mesconoissença dau passat noastre, tant istoric coma lingüistic, per sostenir de tali teorias, ò bensai es un afaire de vertadiera marrida fe.
Reinat.
Joan-Peire,ai denembrat de vi demandar s’avetz pas vist Gandolfi à Paris? :lol
Es bessai eu que veguèri, mas a Roma, pròch d’un òme de blanc vestit. :clindoeil
Bònjorn,
per aquelei que son interessats:
Diluns que ven, lo 04-04-05, sus France3 Méditerrannée, a 12 oras 15 e a 18 oras 40, l’emission Retour sur Info se farà sus lei lengas regionalas.
a ben leu,
Mirèio
Mercì per l’informacion.cau que pensi a regarjar,es pas de costuma que si trate d’acò,alora cau n’aprofitar.
Ai regarjat l’emission,e m’a fach gauch de veire de pichoi de toti originas emparar lo Niçard.
Per contra ai trovat mossù Rocca un pauc tròu confient sus lo devenir dau naustre parlat!Segon eu lo Niçard a l’aventatge sus l’Inglès ò lo Tedesc perque li es que de durbir la fenestra de la classa per que lu escolans si pilhon un banhe de cultura nòstra,(bessai qu’en carriera Vernier lu cartèus de reclama don es escrich "enjoy caca collé"son estat remplaçat da "buvetz banha nas")!A finda dich que la lei Fillon va milhorar la formacion au Niçard,alora que toi sabem que lu pòste au CAPES son en regrecion.
Pensi qu’a augut rason de dire qu’es à la vila,au departament e à la region de donar lu mèsos mediàticos per l’espendiment dau nòstre bèu parlat.
A cenque siervirà en aquelu pichoi de fa l’esfòrce d’emparar una lenga que audiran jamai parlar!
Messus lu elegit per sauvar lo N içard cau una radio...ò bessai cauqui oras cadà jorns sus radio France bleue azure!!!!
En aquesto jorn, dimènegue 27 de mars, vi voli sovetar una bona Pasca en toi.
Ancuei a maion si siem manjat un bon anhèu me de faious, lo tot condit me totplen d’aiet confit, de nhifs e de cebas.
Un bon tomo de vin rotje - costas dau Rose - e per acabar lo past, pan e toma, mas d’aquela bona de fea de La Briga (Lo pastre es F. Lanteri)
Bona en toi !
Eviva Gesu Cristo
DLM
Adieu en toi,
Ai un pichin problema d’ordinator e pòdi pas plus metre d’article en rega. Quauqu’un posquèsse m’ajudar...
Merci
joan-pèire
Josette dau cors de niçard de Drap ven de mi donar quauqu proverbis que li venon de familha. Resisti pas a l’envueia de vos en faire present coma lo m’es estat fach per ieu :
Esperi que degun de l’Escarea l’ague pilhat mau. Merci totplen encara a Josette per lu sieus proverbis.
L’association "RAY e BASTA" communique :
Nous avons eu connaissance d’une manifestation prévue vendredi 4 mars devant la mairie de Nice à l’occasion du conseil municipal : ce rassemblement a pour but de manifester une opposition face au projet de stade dans la plaine du Var.
Néanmoins, nous avons également été informé de l’ordre du jour du conseil municipal.
Or il apparait, au vu des délibérations, que le conseil municipal ne devrait pas se prolonger au delà de 16h maximum.
Nous nous réjouissons de cette initiative populaire, mais cette information nous parait suffisamment importante pour la communiquer au plus grand nombre.
RAY e BASTA !
Per aquelu qu’an pas envuèia de vendre l’estadi dau Rai ai promotors, qu’an pas envuèia d’un estadi tròp gròs (32000p.) e tròp car que servirà 1 ò 2 còups l’an, qu’an pas envuèia de sortir de pitos publics per lo donar a un grop privat, e encara per un molon de boani rasons :
S’organisa una acampada davant lo municipi a 18o dau vespres, divendre que ven :
Ben iéu,Bastian,siàu miech dacordi mé tu.Siàu dau segur dacordi mé "lo rai e basta"...ma un Rai de 32000 plaças!
Per lo moment li son ’tra des e quinze mille espetators"per mach,perqué li son li òbras dau trambalan,lo GIM non fa pas tant pantalhar per lo moment,fa frei...ma d’aquì cauqu temps,mé de plaças de veituras,una chorma de Niça que jugerà l’Euròpa cad’an :clindoeil (cau li pensar d’avança)...e pi un estadi non pòu siervir qu’au fotebal!!
Lo Rai e basta...ma de 32000plaças
Per lo moment li son solament una mejana tra 10000 e 11000 espetators (per exemple, un pauc mai de 12500p. per lu muneghus...). Avèm jamai fach lo plen de monde, mema contra Paris ò Lyon, qu’èra lo match dau centenari, e fahia caut...
Lo Gim fa pantalhar lu niçards, e a Niça li a ahura une minorità de niçards (de Niça).
Se vòs (mas qu sies ?) mai d’informacions, ti convidi a venir charrar sus lo forum de Ray-e-basta
Finda ieu mi fa gauch d’audir parlar fotbal en Niçard,ma aqueto còu ai preferit l’estòcaficada,e sobretot lo chiquet de DLM! :langue
Per parlar tot ensem de lenga e de balon, n’ai una que m’es estada cuntada, mas escusatz-mi, m’es estada cuntada en brigasc alora la laissi en brigasc :
« Cüchi ani fa, ün brigasch, LANTERI-LAURA, chë tënìa cun sa fèmëna — üna reaudera — r’ost ‘Saint Martin’ — ün viagë ‘Tripoli’ — ën ciassa da Geej, l’era ëndait a veiru ar stadio a Paris r’Italia giügàa contra në sagh manch ciü, për li campiunati dër mund. A man a man ër sent rayàa avàa ën le tribüne : ‘Cuchin dë Dìu !’ e ër s’é diit chë so, ër si avìa dëma ün brigasch për dirlù. Alura, ër s’é ëncaminà për truvàa chi avìa diit so e l’a truvà Scrinzo — stranom La Flèche — bona àrima, ch’ër travayava a Paris, com ée, ma li n’ër savin pa. »
Capisse qu posque.....
DLM
Serai à Roazhon deman per lou match e que plasì de poudé legì aquest’entrevista ! M’agrada toujou quoura si parla de "foot" en lenga nouòstra... ;)
Asperem que quauqu’un fague un article sus lo site de l’ieo-06, bessai Manu que s’èra prepauat de ne’n faire un. Merci per lo vòstre messatge en niçard
Chau Tonin, series pas "bimban" ? :lunettes
bimban de la Briga?
:lunettes
Rennes-Nice, Roazhon-Nissa : l’entrevue : es lo titol dau darrier article dau sit ogcn.net, qu’es un’entrevista trilenga francès / niçard / breton.
endjoia ! :clindoeil
Avii ja liejut un tieu article trilinga "chtimi-niçard-francés a prepaus de "Niça-Lille" ò "Lille-Niça".
Es ben coma aquò, dins lo respèct dei diferenças, sensa renonçar a cen que siam, que bastirem l’Euròpa ò non.
Pensi parrier.
L’article era aquèu : Nice-Lille / Phjil, supporter lillois
Que plasir DLM de legir lo vòstre messatge, èra un pauc coma, se finda ieu, l’avii manjada aquesta estòcaficada. A prepaus es ver que siatz a alestir una mena de diccionari brigasc ? Aquò mi remembra quauqua ren en lo vòstre parlar que bessai escrivi pas ben : "A Denea, ròca talhà, un mash de cavii shu re spale, le semèu tante cavale, entra, shoerti" ( ai notat la mùsica). Un galòp en ronda, que si faïa d’invern au vòstre per s’escaufar. M’es estat contat per un brigasc naissut sota Briga italiana e qu’a travalhat en l’Educacion Naciolnala francea. S’avètz de cançonetas per lu pichoi de l’escòla ("ploms" en niçard, "peras" en provençau e "comptines" en francés) en brigasc aquò m’interessa. A vos legir.
Mas la, siatz propi ben informat ! Qu es que lo v’a dich d’au miéu diccionari ? Es ver. Es acabat, se si pou dire qu’un diccionari sigue jamai acabat ! Mas es pas estampat. Avii ben domandat ai edicions dau Cabri, mas eran pas interessats. Aüra, siau en camin de veire d’aqui d’ailhà per lo faire estampar per compte miéu, se per cas un desenau de personas serian interessats, coma aquo lo podrian aver. Lo vos dirai, pura.
Per la vostra ratolica, la conoissii ren ! M’a fach propi plesir ! La metrai dins lo diccionari, mas m’agraderia de n’aver l’aria. Emé la grafia qu’ai chausit, faria coma aquo : "A Dëneàa, roca tayàa, ün mas dë caviyi sciü re spale, le sëmeyu tante cavale, entra, sciörti". Aquo mi fa pensar a una que n’en diia la nostra maigran e que faia me la siéu man, a mesura dei dets. Es en tendasc : "Quée va aa legna (lo det gros), quée va ar murin (lo det que mostra), quée fa i tayarin (lo det dau mitan), quée se mangia tütu (lo det de l’anéu), e quée, derée de r’üsciu, cun na s-ciapa de perüssu (lo marmelin)"
N’ai mai d’autres. Li vos manderai, pi.
Bona fin setmana.
DLM
Adieu DLM, lo monde es pichin, e sobretot aqueu dau monde que s’interessa a la lenga nòstra. Tot si saup. Esto sera donèri a quauqu’un de Niça una fòto d’eu pilhada a Beziers en lo jornal "le midi libre" dau 11 de genoier d’aquest’an. Aqueu d’aqui, n’es restat nec, capissia pas coma aqueu troç de jornal m’èra vengut en li mans. Per ne’n revenir au vòstre diccionari l’ai sauput per la maire de la persona qu’a manjat l’estòcaficada embé vos. Sensa faire d’enquista siau anat veire, coma lo fau sovent, lo site de G.P. e ai vist lo vòstre proverbi dont aviavatz laissat lo vòstre nom en entier, car DLM. Aqui lo misteri esclargit. Per la fòto es un amic mieu que mi manda de Pezenas (dins Eraut) toi lu articles que tòcan a la lenga d’òc. Merci totplen per la vòstra istòria tendasca sus lu dets de la man. Ne’n conoissi una de Sospèu que ditz : " Aquer va a caça, Aquer l’espuelha, L’autr’o fa còser, L’autr’o manja, E o pichinin se leca o tondin" A vos legir
Anèri dissabta au sera a la serada de sosten de la calandreta de Drap. Pensi qu’una dinamica nòva es a si crear emb’ai parents qu’an organisat la serada embé l’ajuda de la directritz, la magistra, l’ajuda materna, lo magistre (en formacion) e un molon de gents qu’èran aqui per sostenir. Merci a la Chorma dau "CCOc Pais-Nissart" qu’a jugat "Fai calar", au grop "L’as pagat lo capèu" que n’an fach balar a ne’n perdre l’alen e a la "Semeuse que nos a assostat e qu’èra contenta de veire una vertadiera fèsta populara embé de gents dau quartier e d’autres venguts de luenh. Quauqua ren da renovelar.
Diluns passat, eri de passatge a Niça, que faia un moment que li eri pus estat, e si siem donat l’apontamen em’un amic miéu per si veire un pauc. Eu m’a dich : si retrobem a "la taca d’oli", carriera pairoliera, dapè la plaça San Frances, a costat d’au botigon dau brigasc que vende lo fromai. Com’aquo li si siem retrobats lo sera. Si siem manjat tot ai doi una bona estocaficada que mi siau d’au bon esperlecat (faia un sècolo que n’en avii pas pus manjat, sas) un carafon de vin espes, e pi lo mestre de maion n’a pagat un chiquet per acabar lo past. Bona serada. Propi una bona serada. M’a fach totplen plesir qu’avem parlat niçard da l’apero fin au chiquet e que faia un moment que l’avii pus fach. E pi, ailhà, li mi sentii ben. De tant en tant, lo mestre nen diia una, en niçard, e si sentiam au nostre. Merci a Mossur Tacadoli e finda a tu, Estéu.
L’IEO-06, en la persona dau sieu Segretari generau Andrieu SAISSI e dau responsable libraria Andrieu GOYOT, a decidat de regalar un libre a la persona que manderà lo 250en messatge, en respòsta a un article ò sus lu fòroms dau site...
Per aquelu que li son pas anats podetz veire sus lo nòstre site li fòtos dau Carneval independent de Sant Ròc-Lo Pòrt-Riquier. De fòtos que devem au gentum de Bastian. Finda en exclusivitat :clindoeil de fòtos de Joan sus la conferença dau professor Castela a Drap.
Aqui un proverbi de Ròcabruna (06) qu’existe finda en niçard : "Per a Candeliera o sorelh va per val e per valiera" e aqueu tanben dau meme luec que mi plas totplen : "Mai d’una vòta aquer que se lauda d’avèr manjat de polastre a encara de polenta susa a barba". A vos legir...
"Rotge de serra,bèu temps aspera"...ma lou darrier còup que mon paire n’a sortida aquella,lo lendeman ploìa que ti dìi qu’acò!Aven pas finit de si menchonar d’eu! :lol
Non es "’sinhor meteò"qu vau!
ahi, ma bessai que... "rotge de matin, la pleia es per camin" :langue
Veguèri doi tres jorns fa, sus lo site de Cant.org, lo proverbi de DLM, aquò mi faguèt pròpi plasir.
Aqui quauqu proverbis rapòrt au temps que faràn de mau en degun :
Bravo Manu,mi fa gauch de ti veire ’tra nautre!Es Joan-Peire que serà cotent,lo ten lo sieu especialista dau Gim!
ieu n’en conoissi un qu’es un especialista dau Gim,e en mai d’acò es professor de Niçard!!!
"Manu,manu,manu....."
ahi ahi siéu aquì
un pau couma batman! devès dire tres cou lou mieu noum e arribi sus lou mieu cavau negre!!! (e rouge dau segur)
v’alestissi un pichin article per lou principi de la semana que vèn
e se n’en voulès de mai n’avès que de mi sounà! serai toujou aqui per lou gim
chau en toui
Demandi en aquelu que porrion faire un article ò un estudi en lenga sus lu 100 ans de l’O.G.C.N. de si manifestar sus lo forom qu’es un eveniment que podem pas passar sota silenci. S’avètz de fòtos franqui de drech nos interessa.... a vos legir
Merci totplen a DLM per lo sieu proverbi brigasc embé revirada niçarda. Un proverbi que non conoissii. Pensi en aqueu que donerà coratge a DLM per metre lo sieu sus lo site CANT.ORG : "Bòna mótria es miech (mieg) govern" es a dire qu’emb’un pauc de mótria sias miech sauvat. A vos legir
Anèri sus lo site www.cant.org dont cada setmana meton un proverbi niçard. Li mandèri lo mieu.
Li siéu anat finda iéu, e volii nen mandar un, mas mi siau pi ren encalat d’o faire. N’i a un que mi platz totplen mas sabi ren se si ditz en niçard. Es de brigasc e es com’aquo : "Nuscignùu, prëgai për li richi, ch’i povu, ili li s’arangiu" que en niçard se diria : "Sinhor, pregatz per lu ricas que li paures, elu, se desbrolhan" D.L.M.
Quora si poda, la vinha ditz : "rende-mi paure, ti rendrai ric" (cau talhar li brancas corti per fins que donèsse totplen de raïn e rendre ric)
Bòn,li festas son beli qu’acabadi.Aüra serìa temp de torna mai ai cauvas serioui!
Per relançar aquesto fòro prepaui ,perqué non, l’idea dei proverbis qu’es estada mandada da Joan-Peire o bessai de charar sus de l’atualità(un can à mordut una vielha...).
"qu si gena ven jibos"
Siàu fòrça estonat de la fecondità d’aquéu site :surprit !lu testos calon coma se n’en plòguesse,e son de bòni calità,m’esperlequi :langue !!!Bravo à Joan-Peire!
Coma lo podetz pensar, escriure mi demanda de temps. Alora perque pas venir redactor ocasionau ò permanent dau site ?
Vorìi ben v’ajudar per esriure cauqui cauvas,ma siàu pas un garçon seriòs...e non sabi qu’escriure de bestialitas! :rigolo
Vorìi pas que li gens si penssesson que lu Niçards son basta bois ai trufarias!!
:clindoeil
sieu una niçarda de Paris e ai descubert aqueu site meravilhos :lol .
E ieu tanben dii bravo a joan-peire!
Sabi pas dont ai ja vist aqel ome...
Baietas! :sourire
Vejatz en linha : celina
:surprit
Ò bèl !
Veno tot bel just de descubrir l’òbra. Excelent aquel site interret en lenga nòstra. Bòna idea lo roman ueb.
Es pròpi ben, cal que continue. Desiro la "santa ajüa", :diable lo nhac qué, pels que se’n entrevan !
E bòna annaa, ben granaa !
(esperam que fague avançar politicament la causa de la lenga!)
Non t’embilar J.R. per una question de data farem lo nòstre possible per fins que Calenas tombèsse lo 25 de decembre aquest an.
mi sembla que li datas son un pauc mescladi!lo 16 ven si ficar tra lo 14 e lo 15!!!
se lo "qu siès" s’adreissa en iéu,e ben siàu J-R,es escrich sobre coma lo p.... :langue
Bònjorn en toi,e sobretot à tu lo mièu amic Bastian!
Per faire parlar lo monde e l’interessar sus de quauqueren prepaui que lo monde donèsse toi lu proverbis niçards que conoisse. Comenci lo premier :
Boni fèstas de Calenas en toi
Lo magistre dau Port
Mas qu sies, amic ?
Mas qu sies, amic ?
Mi fa gauch de poder chacharonar(se si pòu dire cora s’escrieu!)en lenga nòstra! :lol
Viva aqueu novèu site Niçard!
A ben lèu J-R.
Mi fa totplen plasir de veire que lo site comença d’èstre visitat. Lo cau faire saupre au monde alentorn per fins d’escambis fruchos.
Siau estat content de veire que lo forom es dubert e que l’adreça es disponibla sus google
Un magistre de l’escola dau Port Niça
google es un ficanas qu’a pas poscut esperar mai d’una setmana per escriure aquèu site dins li sieu arquius :clindoeil
Ma qu siètz Mossur lo Magistre ?
Institut d’Estudis Occitans 06