Bala, bala, bala, bala balarin
Per l’amor de Rina, dau sieu bèu morrin (1),
Tambalea, pica lo tamborin,
Per l’amor de Rina, qu’a lu uelhs clarins,
Baleràs de lònga (2) de sera au matin.
La tarantèla ti mena, la tarantèla au bal,
Ti farà perdre la tèsta, coma lo vent Maestral (3).
Canta, canta, canta, canta trobador
La beutat de Rina, dins un cant d’amor,
Fai-li una cobla (4) de bòna color (5),
La beutat de Rina coma una flor,
Espeliss’ de prima, dau tieu obrador (6).
La cançoneta ti mena, la cançoneta au bal,
Ti farà perdre la tèsta, coma lo vent Maestral.
Brindi, brindi, brindi, brindi (7) a tu companh,
Tu l’amic de Rina, a tu mèstre Jan,
Chin ! per la tieu fèsta, lu vòstres vint ans,
Tu l’amic de Rina, li as pres (8) la man,
Per menar lo brandi, sota l’estelam (9).
Es l’amistat que ti mena, es l’amistat dins lo bal,
Ti farà perdre la tèsta, coma lo vent Maestral.
Vòla, vòla, vòla, vòla la cançon,
Dins lo còr de Rina, dau sieu companhon,
Per lu calinhaires, creisse la passion,
Dins la votz de Rina, totplen d’emocion,
Per ti faire saupre qu’aspera un pichon.
Es l’amor fòl que ti mena, es l’amor fòl dins lo bal,
(varianta : Òc, es l’amor que ti mena…)
T’a fach perdre la tèsta coma lo vent Maestral.
Còda : bala, bala, bala, bala balarin per l’amor de Rina, per l’amor de Rina
bala, bala, bala, bala balarin per l’amor de Rina, dau sieu bèu morrin.
Paraulas : Jean-Pierre BAQUIÉ (lo 31 de mai dau 2002) - Mùsica : Mauris Sgaravizzi
(1)Morrin : minois
(2)de lònga : continuellement.
(3)Maestral, Maestrau : Mistral.
(4)Cobla, : genre littéraire utilisé par les troubadours.
(5)de bòna color : cf : Guilhem de Peitieus (1071-1127) : « D’un vers, s’es de bona color, Qu’ieu ai trach de bon obrador ».
(6)obrador : atelier d’écriture du troubadour.
(7)Brindi a tu : De « brindar » porter un toast, littéralement « à ta santé ».
(8)Le verbe prendre admet deux formes en niçois : « pilhar » et « prendre » ; « da questas doas formas podes prendre una a ton plaser. » Francés PELLOS
(9)L’estelam : les étoiles, le ciel étoilé, amuïssement du « m » prononcé « n ».