Institut d’Estudis Occitans 06
Acuèlh dau sit > Provençau > Patrimòni > Cronica de l’Agachaire

Lo Carchòfle

Cronica de l’Agachaire

dissabta 30 de junh dau 2012, da Jean-Yves ROYER

Vaquí la cronica setmanièra de l’Agachaire d’aquest dissabta dins "La Provence", edicion deis Aups. Per informacion, aquesta cronica comencèt, l’i a mai de quinze ans, lo 8 de junh de 1997. Òsca !

Chronique pour ce samedi 30 juin 2012

en lenga nòsta

Per l’Agachaire

Lo Carchòfle

Vaquí un lieume qu’avèm pas besonh d’esperar sa fèsta au calendier revolucionari, aqueste Duodí 12 de Messidòr, per aguer l’enveja de lo celebrar…

Li diam pereu d’artichaut, qu’es pas un francisme mai vèn, per l’intermediari dau lombard « articiocco », d’un mot arabi que vòu dire « espina de tèrra ». Mai lo nom de carchòfle (« carciofo » per les Italians) sembla de venir de la mema origina, per de camins mai ò mens complicats, que me l’i vau pas anar perdre… De tot biais, artichauts ò carchòfles, son venguts dau nòrd d’Africa, en passent per les Italians.

La tradicion francesa ditz qu’ei la Catarina dei Medici que les a aduchs a la cort de França. Benlèu ben. Mai aquò empacha pas qu’en Provença n’avèm manjat avans lo monde d’aquela cort, d’abòrd que son conoissuts en Avinhon tre 1532.

Nautrei se regalèm mai que mai ambé les pichons violets, que vendèm en boquets, onte lo pecolh, plumat, es pas lo pus marrit. Aquela chausida es anciana : au sègle XVII, lo Sestian Glaudi Brueys escriviá : « Cu vòu saber un bòn morsèu / manja lo calòs d’un carchòfle. » Mai quant avèm ara aicí d’estrangiers, que se crèson que li laissèm la coa just per faire polit, ò per les estacar ?...

9 Messatges de fòro

  • Cronica de l’Agachaire 21 de julhet dau 2012 23:51, da Jòrgi

    ai ausit dire pereu que carchòfles era l’escais-nom dei matalòts breton (mentre que les provençaus eran de "mòcò" per lei bretons) A Tolon, pòrt de mar, segur que i aviá abòrd de carchòfles, pas soncament a l’òrt.

    Respoandre à-n-aqueu messatge

    • Cronica de l’Agachaire 22 de julhet dau 2012 10:44, da Joan-Pèire

      Pòdi confirmar per "Moco" que lo lexic de l’armada (http://www.defense.gouv.fr/marine/d... dona a "Moco : Surnom donné par les marins bretons aux Provençaux.

      Origine : en occitan provençal, les phrases débutent souvent par "amb’aquò" ("et alors"), qui, par transformations phonétiques, donne "m’oco")."

      Aüra cauria aver una certituda per Carchòfle.

      Respoandre à-n-aqueu messatge

    • Cronica de l’Agachaire 22 de julhet dau 2012 17:11

      As ausit dire, mai per cu ?

      Coma i a tot plen de carchòfles en Bretanha (de la varietat gròssa que ne’n pòrta lo nom), es pas impossible que de Bretons (marins ò non) aguèsson recebut aqueu faus-nom (e dins qunta lenga au just ?).

      Mai ce qu’es possible es pas provat... Faudriá que ne’n donèsses un exemple. Seriá pas qu’en citent la persona que t’a raportat aqueu dire, e en li demandent d’onte lo teniá.

      Ieu per ieu, me mesfiso totjorn de l’ausir-dire...

      Respoandre à-n-aqueu messatge

      • Cronica de l’Agachaire 23 de julhet dau 2012 01:00, da Jòrgi

        Adieu! Siguet dins un estagi de l’EOP e se me soveno ben, es lo Glaudi Juniot, qui, a l’epòca, ensenhava l’occitan a Tolon, que m’o diguet. Devo avoar que me siáu contentat d’aquela explicacion que me pareissiá pas tòti.

        Respoandre à-n-aqueu messatge

  • Cronica de l’Agachaire 1er de julhet dau 2012 10:43, da Carlòta

    Amic, Agachaire. Merci totplen per toti aqueli precisions sus l’archicòt ! Per ajonher un pichin mòt, es que si di pas "una filha mé un còr d’archicòt " quora si parla d’amor quauqui fès (tanben per un òme...) ? Una niçarda en vacanças.

    Respoandre à-n-aqueu messatge

    • Cronica de l’Agachaire 2 de julhet dau 2012 14:09, da L’agachaire

      Aquò’s una expression francesa de la fin dau sègle XIX, mai que se comprén facilament : lo còr a mai ò mens una forma de carchòfle e, un còp cuech, sei fuelhas se destacon quasiment soletas, e se ne’n fas la distribucion, pòt n’i aguer una per tot plen de monde...

      Respoandre à-n-aqueu messatge

  • Cronica de l’Agachaire 30 de junh dau 2012 09:29, da Joan-Pèire

    A Niça lo carchòfle a per nom "l’archicòta" per una metatesa dobla dau lombard « articiocco » que "cio" si prononça "chò". Dins la cançon "lei filhetas de Tolon" pareisse qu’aquesti filhas aiman "lei carchòfas" en mai de si manejar lo "menton". Es que nos porries assabentar un pauc mai sus lo sens escondut d’aquest cant. T’aremercii.

    Respoandre à-n-aqueu messatge

    • Cronica de l’Agachaire 30 de junh dau 2012 15:06, da L’agachaire

      Ieu per ieu, lo sens dins aquela cançon dau mot carchòfa m’a jamai semblat talament escondut...

      Comencem per aquelei "filhetas". Lo mot aviá autre temps la significacion de putan. Ai en tèsta un vèrs de Belaud, que cito de memòria : "E bè, companhs, qué fan filhetas ?" que o ditz pron clarament.

      Onorat, puei Mistral, reviron lo mot per "grisette", que de son temps valiá gaire mielhs...

      Adonc, a l’epòca onte fuguet compausada aquela cançon populara, ò ben lo mot aviá encara son emplec ancian, ò ben aqueu que dison Onorat e Mistral, ò encara trantalhava entre lei dos. Mai de tot biais es clar que podiá pas nomar una filha vertuosa...

      Manifestament, quand se parla puei dau gost d’aquelei filhetas per les carchòfles, fau se representar l’imatge d’un de nòstes pichons carchòfles violets, ambé sa coa lònga, e sa significacion fallica aicí es evidenta. Adonc lo gèst de se manejar lo menton en parlent d’un gost per aquele lieumes es tot ce que i a de coquinet. E coquinàs de dire que n’an pas pron !

      Mai i a encar mai. L’òm canta puei d’una "tanta Norada". Ai pereu en tèsta d’emplecs dau mot ont una tanta es una macarèla. Me tòrnon pas d’exemples precís, mai rapelarai (de memòria encara) un autre vèrs de Belaud que parla d’anar "cenglar la cropièra a la tanta Venús", onte lo mot de tanta me sembla gaire innocent...

      Ne’n volètz mai, e se fau encar pus lòng ambé lo bot mai gròs ? O ditz puei la cançon, d’abòrd qu’aquela tanta "marida sa filha amb un tamborn-majòr"... N’avètz agut vist, vos, de bastons de tamborn-majòr ?... Basta, ara n’avètz pron ?...

      Respoandre à-n-aqueu messatge

Respoandre à-n-aquel article

SPIP | esqueleta | | Plan dau sit | Seguir la vida dau sit RSS 2.0 |