Institut d’Estudis Occitans 06
Acuèlh dau sit > Niçard > Li nòvas > Dau defòra > Caminem per òc (3) : Auriveta - Rocchetta Nervina

Caminem per òc (3) : Auriveta - Rocchetta Nervina

per lo sosten de l’apèl : Lenga d’òc Patrimòni Mondial de l’Umanitat

dissabta 18 d’abriu dau 2009, da Joan-Pèire

A l’iniciativa de la Chambra d’òc una grana caminada si debanerà en li Valadas Occitani d’Itàlia. Lo monde partiràn lo 14 de junh da Auriveta (Oliveta Sant Michèl en Val Ròia) per arribar lo 11 de julhet a Ensilha.

L’IEO-06 a donat lo sieu acòrdi a la Chambra d’Òc per sostenir e participar (per aquelu que si senton de lo faire ) a la premiera tapa (Auriveta - Rocchetta Nervina) lo 14 de junh.

La decision s’es pilhada lo dissabta 14 de febrier en C.A. de l’IEO-06.

Vos balham ancuei mai de detalhs sus d’aquesta caminada, es pas una pichina caminada, estent que dura 6 oras de temps e que demanda pron d’engatjament fisic.

En asperant lo diménegue 14 de junh dau 2009 començatz l’entraïnament.

Caminem per òc : http://ieo06.free.fr/spip.php?article1411

Caminem per òc (2) : http://ieo06.free.fr/spip.php?article1463

14/06/2009 diménegue

Tapa 1.

Auriveta - Rocchetta Nervina

Temps : 6 oras
Desnivèl : +850 m -800 m
Dificultat : impenhatiu
Partença : oras 8,30

La premiera tapa d’aqueste itinerari atravèrsa la Val Ròia, que marca la frontiera entre Itàlia e França e a tot lo charme e lo misteri dal luec de passatge. Da lo jòli borg d’Auriveta (292 m), butat sus un sèrre, se pren vèrs Est e per un viòl a monta-cala, après aver passat la ruaa de Fanghetto (205 m), s’arriba al vielh borg d’Airole entre olivetas, vinhas e vegetacion mediterrànea. Lhi bòscs son dominats da pins, èuses e roverèlas, ente vivon decò lo chamós e la lèure alpina. Una mulatiera que part da cant a la gleisa parroquiala jonh la Val Ròia a la Val Nèrvia. Lo percors seguís lhi sentiers de l’Alta Via dei Monti Líguri (AVLM), passant arrent de vielhs chastelars, chaminaments sosterranhs, fortificacions e casernetas bastias durant la seconda guèrra mondiala, e arriba al jòli borg de Rocchetta Nervina (216 m). La cima dal mont Abellio retorna en legendas e tradicions que la volerion lueia d’un temple enauçat al solelh, bènleu dai Celt-Lígurs. Ai pè de sas parets rochassuas se durbion dui "paorós recès", ente vivion un devinaire e una mascha.

Respoandre à-n-aquel article

SPIP | esqueleta | | Plan dau sit | Seguir la vida dau sit RSS 2.0 | {#ENV{label}}